Prop d'una cinquena part de la regió de Vílnius (taronja fosc) va ser cedida a Lituània en canvi de quatre bases militarssoviètiques (marcades amb estrelles), d'acord amb el Tractat d'Assistència Mútua.
El Tractat lituanosoviètic d'Assistència Mútua (en lituà: Lietuvos-Sovietų Sąjungos savitarpio pagalbos sutartis) va ser un tractat bilateral signat entre la Unió Soviètica i Lituània a l'octubre de 1939. D'acord amb el previst al tractat, Lituània adquiriria una cinquena part de la regió de Vílnius, incloent la capital històrica lituana, Vílnius, i a canvi permetria que quatre bases militars soviètiques amb 20.000 soldats que se establissin a Lituània. A la seva essència, el tractat amb Lituània era molt similar als que ja havia signat amb Estònia, el 28 de setembre, i amb Letònia, el 5 d'octubre.
Segons les fonts oficials soviètiques, l'exèrcit soviètic estava reforçant les defenses d'una feble nació enfront de possibles atacs de l'Alemanya nazi.[1] El tractat disposava que la sobirania de Lituània no es veuria afectada.[2]Tanmateix, de fet el tractat va obrir la porta a la primera ocupació soviètica de Lituània i va ser descrita pel New York Times comun «sacrifici virtual d'independència».[3]
Referències
↑ «Soviet Acclaimed Baltic's Protector» (en anglès). The New York Times, 12-10-1939, pàg. 5.
↑G.E.R. Gedye «Latvia Gets Delay on Moscow Terms; Lithuania Summoned as Finland Awaits Call to Round Out Baltic 'Peace Bloc'» (en anglès). The New York Times, 03-10-1939, pàg. 1, 6.
