El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima,[1] propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.[2] Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qüestions a debatre es limitaren al cas d'Àustria, país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final.
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'Anschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes).[3][4] Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, encara que moltes d'elles fossin a Àustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament.
Quant als territoris, foren sostrets a Àustria els següents:
La Galítsia, atorgada a Polònia en contra de la voluntat majoritària dels seus habitants, de nació rutena, que volien ser agregats a Ucraïna.
Els drets sobre l'enclavament de Tientsin, que foren restituïts a la Xina
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a Eslovènia. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de 1920, decidí de continuar austríaca.