El tractat reconeix la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgària, que romania encara de manera formal sota el jou de l'Imperi Otomà i que fou dividida entre el Principat de Bulgària i la província autònoma de Rumèlia Oriental, el que va frustrar els plans russos de crear una «Gran Bulgària» aliada de Rússia.[1] La província otomana de Bòsnia i Hercegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupació militar austrohongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otomà.
El Tractat de Berlín acordà un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; també va servir com a model per al sistema de minories que serà establit més tard en el marc de la Lliga de Nacions.[2]
El Tractat també va proposar vagament una rectificació de fronteres entre Grècia i l'Imperi Otomà que es va dur a terme després d'intenses negociacions el 1881 amb la cessió de Tessàlia a Grècia.
