En el tractat Joan II Casimir renunciava a les seves pretensions a la corona sueca, que el seu pare, Segimon III, havia perdut en 1599. Polònia a més cedia formalment la Livònia a Suècia juntament amb la ciutat de Riga, que havia estat sota control suec des de la dècada de 1620. El tractat resolia els conflictes entre Suècia i Polònia que havien quedat dempeus des de la guerra de 1598-1599 entre el duc Carles i Segimon III Vasa (Segismon III de Suècia), les Guerres suecopoloneses (1600 - 1629) i les Guerres del Nord (1655 - 1660).
Els Hohenzollern de Brandenburg van veure a més reconeguda la seva independència i sobirania sobre el Ducat de Prússia; anteriorment havien dominat el territori com a feu del rei de Polònia. En cas que la família s'extingís, el territori revertiria a la Corona polonesa.
El Tractat d'Oliva, juntament amb el Tractat de Copenhaguen d'aquest mateix any, van marcar el zenit del poder suec.