Addicionalment pot rebre els noms de barbadell, lantana, mentironeres, tintillainera i viburn. També s'han recollit les variants lingüístiques barbadejo, cantillatge, castellatge, pintolaina, quinquillaina, turtillaina, vetilaina i viorn.[2]
Descripció
És un arbust caducifoli que ateny els dos metres d'altura.[4]
L'escorça, primer és marró groguenca i després grisenca i estriada longitudinalment.
Les branques són oposades, les joves flexibles i piloses.
Les fulles són oposades, grans, gruixudes i toves, rugoses, ovals i cordades a la base, dentades-crenades, de color verd grisenc, pubescents a l'anvers i densament tomentoses al revers amb nervació sobresortint, el limbe de 3,5 a 10 (13) cm.[5]
Les flors petites (diàmetre 5–9 mm) d'un color blanc groguenc, oloroses, agrupant-se en inflorescènciescorimbiformes (diàmetre 6–10 cm) semblants a les del marfull (Viburnum tinus). Amb la corol·la en forma de campana oberta en 5 lòbuls. Floreix d'abril a maig.
El fruit és una drupa d'uns 8 mm de llargada, ovoide aplanada, vermella que es torna negra en madurar.[6]
Ecologia
Requeriments d'il·luminació. És una espècie de mitja ombra.
Requeriments d'humitat. És una espècie d'àmplia tolerància respecte als requeriments hídrics.[6]
Distribució
És una espècie originària de l'Europa meridional, occidental i central. Creix principalment en rouredes seques de roure martinenc i roure valencià, tot i que també pot trobar-se en boscos caducifolis més humits. És força comuna a les boixedes, a la bardissa i fins i tot a la pineda de pi roig. Al Bages, el tortellatge creix preferentment als boscos de la meitat nord, més freda.
Creix a una altitud entre els 200 i els 2000 metres.[7]
Manca a les Illes Balears.
Referències
↑«Viburnum lantana» a The Plant List. Data consulta: 21 de febrer de 2014.
↑ 2,02,1«Viburnum lantana». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 maig 2023].
↑«Viburnum lantana» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 maig 2023].
↑de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Caprifoliàcies». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 797. ISBN 8473064003.
↑ 6,06,1Rameau, J. C. i altres. Flore Forestière Française. París: Institut pour le devéloppement forestier, 1989, p. 695. ISBN 2-904740-16-3.