Torres Petronas

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torres Petronas
Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(ms) Menara Berkembar Petronas Modifica el valor a Wikidata
EpònimPetronas Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTorres bessones, gratacel i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deSuria KLCC Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCésar Pelli Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraHazama Ando Corporation, Samsung C&T Corporation (en) Tradueix i Kukdong Engineering & Construction (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralThornton Tomasetti Modifica el valor a Wikidata
Construcció1r març 1993 Modifica el valor a Wikidata
Obertura31 agost 1999 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura postmoderna Modifica el valor a Wikidata
Cost1.600.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Mesuraalçada màxima, alçària arquitectònica: 45.200 (alçària) cm
Superfície395.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra88 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors39 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaKuala Lumpur (Malàisia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMenara Berkembar Petronas, Pusat Bandaraya Kuala Lumpur, 50088, Kuala Lumpur Modifica el valor a Wikidata
Map
 3° 09′ 27″ N, 101° 42′ 43″ E / 3.1575875°N,101.7119274°E / 3.1575875; 101.7119274
Format perPetronas Tower 1 (en) Tradueix
Petronas Tower 2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat dePetronas
KLCC Properties (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpetronastwintowers.com.my Modifica el valor a Wikidata

Les Torres Petronas, a Kuala Lumpur, capital de Malàisia, obra de l'arquitecte argentí César Pelli, van ser els edificis més alts del món entre 1998 i 2003, superats el 17 d'octubre de 2003 per l'edifici Taipei 101 a Taiwan.[1] Aquestq gratacels tenen una altura de 452 metres. Les torres, amb 88 pisos de formigó armat i una façana feta d'acer i vidre, s'han convertit en el símbol de Kuala Lumpur i Malàisia.

Història

Van ser dissenyades per l'arquitecte argentí César Pelli i acabades el 1998. Amb 88 pisos, d'estructura majoritàriament de formigó i vidre, evoquen motius tradicionals de l'art islàmic, fent honor a l'herència musulmana de Malàisia. Pelli va utilitzar un disseny geomètric islàmic molt tradicional. La construcció de les torres va començar el 1988, la superestructura es va iniciar l'1 d'abril de 1994 i els interiors es van acabar i moblar l'1 de gener de 1996. Les espires de les dues torres es van acabar dos mesos més tard, i els primers empleats de Petronas s'hi van traslladarel 1r de gener de 1997. No obstant això, les torres foren inaugurades oficialment l'1 d'agost de 1999.[2]

En la construcció es van implicar treballadors de diferents nacions que van aportar el seu coneixement i treball. En la construcció de les dues torres es va dissenyar una estratègia que va permetre accelerar el treball. Es van crear dos equips, un format per treballadors coreans i l'altre per japonesos, cada un a càrrec d'una torre, de manera que hi va haver una gran competència per atènyer el millor i més ràpid treball.

Les torres es troben unides per una passarel·la entre els pisos 41 i 42, que forma un portal. El pont celeste (skybridge), com és anomenat, és el punt més alt accessible per als visitants i el pont de dos pisos més alt del món.[3]

A l'interior de les torres hi ha oficines, entre les quals destaquen les de la companyia petroliera Petronas i la seu a Malàisia de l'empresa Microsoft.

Al peu de la torre hi ha el Kuala Lumpur Convention Center (KLCC) i el popular centre comercial Suria Kentuki.

Imatges

Referències

  1. «Taiwan tops out tallest building». BBC News, 17-10-2003 [Consulta: 24 maig 2010].
  2. Sebestyén, Gyula. Construction: Craft to Industry. Londres: Taylor & Francis, 1998, p. 205. ISBN 978-0-419-20920-1. 
  3. Frankham, Steve. Malaysia and Singapore. Bath: Footprint Travel Guides, 2008, p. 68. ISBN 978-1-906098-11-7. 

Enllaços externs