És una construcció situada al puig de Sant Roc amb mirador al pla de Vilablareix i Girona. Amb el pas del temps s'ha anat ampliant i transformant segons les exigències de cada època i els seus habitants. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, coberta a dues aigües amb parets portants de pedra i morter de calç. La porta principal és amb llinda de pedra. Té finestres amb ampitmotllurat, cantonades de carreus i dues garites de vigilància a la façana principal.[1]
Història
Es té coneixement documental d'un establiment de l'any 1415 entre Bernat de Sitjar, ciutadà de Girona, i Joan Pi, de Vilablareix, per una possessió de terres a Vilablareix. L'any 1578 consta que el mas és propietat de Francesc Pi, i el 1610 de Joan Pi. L'any 1669 es té constància que havia passat a la família Canou, quan n'era propietari Isidre Canou, canonge de Girona. L'any 1739 és propietat d'Ignasi Cellés i Sanou, de Vic, i n'és massover Josep Tulsà.[1] La reforma actual va ser dirigida per l'arquitecte Joan M. de Ribot.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2«Torre medieval del Mas Pi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 novembre 2016].
