La Torre dels Pardals va ser una de les masies amb més història del barri del Guinardó de Barcelona. Els seus orígens caldria buscar-los en alguna vil·la romana, donat que al segle xix s'hi varen trobar vestigis d'unes termes. Junt amb el mas Guinardó i el mas de Lligalbé constitueixen el grup de masies més antigues del barri.
Història
En època medieval es va bastir un edifici de forts murs amb una torre alta a un costat que li conferien gairebé el caràcter de castell. De fet va servir de fortalesa en moments de conflicte, per lluitar contra la pirateria o bé en diferents setges de Barcelona. Els turons que envoltaven la masia estaven coberts de vinyes, però l'any 1881 arribà la fil·loxera i les va matar totes.[1]
La casa fou comprada a la darreria del segle xix per Josep Maria Valls i Vicens, un advocat barceloní que la va utilitzar com casa d'estiueig. Després de ser heretada per alguns dels seus fills, el 1915 va ser venuda a Joan Roig i Mallafré, un ric industrial farinaire de Reus, qui la va reformar convertint-la en una casa senyorial d'estil modernista, imperant a l'època. Va encarregar la remodelació al seu cunyat, l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, un dels primers deixebles d'Antoni Gaudí, amb qui havia treballat a la Sagrada Família, la Casa Batlló o a la Torre Bellesguard entre altres obres.[2]
Durant la Guerra, aquesta finca es convertí en l'Escola de la natura, dirigida pel pedagog Joan Puig Elies (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una escola de signe racionalista i estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT.
Finalment va ser enderrocada entre els anys 1943 i 1947. Actualment hi ha una illa de cases.
Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.