Torre d'en Dolça

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre d'en Dolça
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTorre de defensa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud26 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila-seca (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí que surt de la carretera TV-3148, km 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 06′ N, 1° 10′ E / 41.1°N,1.16°E / 41.1; 1.16
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1810-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006795 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2028 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC7155 Modifica el valor a Wikidata

La Torre d'en Dolsa és un monument del municipi de Vila-seca (Tarragonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció

Està situada a la Pineda. De planta quadrangular. Segle XVI. En estat ruïnós.[1]

Formava un quadrat quasi perfecte de 10 x 11 m. La paret tenia 90 cm de gruix.[1]

Les runes han aixecat a l'interior el nivell de la terra, però encara es pot veure el començament d'un arc que tallava de manera transversal l'espai interior per recolzar el sostre a la planta baixa. Aquí, sobre una porta d'obertura bastant gran, hi ha un arc de mig punt rebaixat per dins. Encara hi ha restes del forrellat i de la fusta de la porta. El primer pis era la planta noble, amb dues finestres d'arc fals, senzill.[1]

És origen de la baronia de la Torre d'en Dolsa (castellà: Torre de Endelsa), que continua existint actualment.

Història

Situada a la vora de la pedrera d'en Dolsa, de la qual va extreure la Mitra, la pedra per a la construcció de la Catedral de Tarragona.[1]

R. Farriol atribueix la data de construcció de la torre cap a finals del segle xvi, encara que és difícil de provar per falta de documentació específica. Està edificada en plena garriga, a la vora d'un camp d'escombraries. És la torre més important del terme.[1]

Pel mar arribaven sovint atacs del pirates i corsaris al litoral proper a Tarragona. Tota la costa hagué de fortificar-se i, en especial en aquest sector, foren repetides les falconades marítimes. Altrament, la banda de Cambrils i Vila-seca sofrí durament en temps la Guerra dels Segadors. Una sèrie de torres, de guaita o defensa, fou la conseqüència de les malvestats.[1]

Circuit Hípic del Parc de la Torre d'en Dolça

Al voltant de la Torre hi ha un parc urbà de 37 hectàrees que ocupa un important espai entre el propi municipi, els terrenys del Port Aventura i el polígon sud del complex petroquímic de Tarragona. En aquest parc s'hi troba ubicat un circuit hípic habilitat per a dur a terme competicions professionals.[2]

A Vila-seca hi ha referències de curses de cavalls o "el Cós" des del 1876 en les celebracions de Sant Antoni Abat i podrien estar relaciondes amb la presència de mercaders estrangers al municipi. El traçat de la cursa ha anat variant amb el pas dels anys i des del 2001 es disputen al circuit de la Torre d'en Dolça. La competició es disputa el tercer diumenge del mes gener i des de l'any 2010 està reconeguda com a element festiu patrimonial d'interès nacional.[3][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre d'en Dolça». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2013].
  2. «Parc de la Torre d’en Dolça». lapinedaplatja.info. Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca. [Consulta: 13 gener 2025].
  3. «Tres curses de cavalls úniques a Catalunya». Diari Ara [Vila-seca], 24-01-2024 [Consulta: 13 gener 2025].
  4. Generalitat de Catalunya «El Govern declara elements festius patrimonials d'interès nacional les Tres Gràcies de Reus i el Cós de Sant Antoni de Vila-seca». Notes de premsa - Delegació Tarragona, 16-11-2010 [Consulta: 13 gener 2025].

Enllaços externs

  • «Torre d'en Dolça». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  • «Torre d'en Dolça». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.