La Torre Negra és una masiaromànica fortificada que data de l'any 1145, creada com a fortalesa per defensar l'àmbit territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), i que va ser reconstruïda entre els segles xiv i xv.[1] Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des de l'any 1842 fins al 2021 romangué en les mans privades de la família Rabadà.[2]
El gener de 2022 l'Ajuntament de Sant Cugat oficialitzà la compra de la històrica masia. Actualment l'edifici és de propietat municipal i s'estan planejant els seus futurs usos un cop sigui remodelat. El consistori ja ha avançat que té la intenció d'obrir Torre Negra a la ciutadania.[3]
Descripció
És un edifici d'aspecte fortificat, antigament fou un lloc de defensa. Té una planta quadrangular i tres pisos d'alçada amb la torre quadrada adossada en un dels angles de l'edifici. Aquesta s'obre a l'exterior en el pis superior per una sèrie de finestres quadrades. Algunes finestres de la façana principal són geminades. La façana és de pedra. La porta d'entrada de punt rodó i està adovellada. Damunt s'obre un gran balcó rematat amb pedra. El teulat és de teula àrab i de forma inclinada.[4]
Història
Té els seus orígens en una fortalesa del castell Ricard erigit pel monestir de Sant Cugat per a la defensa del territori. Els seus primers amos, els Vilanova, eren feudataris del monestir (1145). A la segona meitat del segle xiii els Vilanova entroncaren amb els Laceras. Poc després la casa dels Vilanova va ésser venuda als Palou que volien instituir jurisdicció pròpia prescindint del monestir i fundant la Quadra de Vilanova. Això va promoure molts plets entre els Palou i el monestir. El 1432 els monjos s'oposaren que es continués la construcció de la fortalesa, però va continuar. L'antiga noble mansió reedificada es denominà Torre de Vilanova o Torre de Palou. El monestir adquirí la plena possessió de "la torre Negra" al segle xviii, nom amb què es designà a partir de llavors degut a la tonalitat fosca de les seves pedres. Després de la compra per part del marqués de Rupit, de nou s'altera l'estructura.[4][1]
↑ 4,04,1«Torre Negra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].