Ubicada al districte de Les Corts, aquesta torre unifamiliar i el seu jardí ocupen tota l'illa triangular delimitada pel passeig dels Til·lers i els carrers de Jordi Girona i Fernando Primo de Rivera. Consta de planta baixa i planta pis amb golfes sota unes cobertes molt inclinades. La seva planta organitza tot el programa en un quadrat i disposa d'un cos annexat posteriorment en forma d'ela adossada a la cantonada sud-est que serveix de porxos exteriors.[1]
Les seves façanes són de composició senzilla amb obertures rectangulars associades a la composició, molt peculiar, de la coberta. Les obertures, de dimensions domèstiques, estan mancades de decoracions. Els paraments de la façana son llisos i integren puntualment unes rajoles ceràmiques cuites a mode de tauler d'escacs que emfatitzen algun punt de façana. En els porxos annexes destaca, a la façana sud, un arc de ferradura geminat amb formes arabitzants.[1]
La teulada té una complexa geometria provocada per la intersecció de tres vessants principals amb dues cobertes secundàries a dos aiguavessos. Aquestes estructures provoquen uns coronaments de façana triangulars molt particulars i de dimensions variades. Els senzills ràfecs sobresurten gràcies a finals de biga formant permòdols de fusta.[1]
Artísticament cal destacar les peces ceràmiques de color de les crestalleres i unes punxes ceràmiques d'estètica centreeuropea. També són notables les reixes de ferro de forja de la barana del porxo.[1]
L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions. De totes maneres aquest estil dominant està barrejat amb altres influències àrabs i austrohongareses.[1]
Història
Al cos original quadrat d'inicis del segle xx se n'afegí adossat un altre de planta rectangular, que crea un porxo al nivell de la planta baixa i és una terrassa en la planta pis. L'interior va ser restaurat i modificat pel canvi d'ús l'any 1984, quan deixà de ser un habitatge per esdevenir un bar musical.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Torre Blanca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
