El tennista suís Roger Federer, defensor del títol, tornava a ser principal cap de sèrie d'un Grand Slam, fet que no succeïa des de 2012. Junt a Rafael Nadal es disputaven el número 1 del rànquing individual ATP, en possessió de Nadal, i que només necessitava arribar a quarta ronda per mantenir aquest honor, fet que va assolir.
El serbi Novak Đoković va conquerir el seu quart títol a Wimbledon (2011, 2014 i 2015) i el 13è títol de Grand Slam del seu palmarès. Era el primer títol de Đoković en un any. Va superar en la final al sud-àfrica Kevin Anderson, que disputava la seva segona final de Grand Slam.[1]
L'espanyol Feliciano López va disputar el 66è torneig de Grand Slam consecutiu, superant el rècord que mantenia Federer amb 65.[2]
Per primera vegada a la història, quatre tennistes majors de 30 anys van disputar les semifinals d'un Grand Slam: Kevin Anderson (32), John Isner (33), Novak Đoković (31) i Rafael Nadal (32).[3]
La semifinal disputada entre Anderson i Isner va durar un total de 6 hores i 36 minuts, el segon partit més llarg jugat a Wimbledon i el tercer en la història del tennis. Precisament, el mateix Isner va disputar el partit més llarg l'any 2010 contra Nicolas Mahut. Anderson va esdevenir el primer tenista representant Sud-àfrica que va disputar la final individual de Wimledon d'ençà Brian Norton l'any 1921 (Kevin Curren era nadiu de Sud-àfrica però va disputar la final de 1985 representant els Estats Units).[4]
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs