Torneig d'escacs de Londres de 1883

Plantilla:Infobox sports competitionTorneig d'escacs de Londres de 1883
Vista aèria
Imatge
TipusTorneig d'escacs de Londres Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants14 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Johannes Zukertort, Wilhelm Steinitz, Joseph Henry Blackburne, Mikhaïl Txigorin, Berthold Englisch, George Henry Mackenzie, James Mason, Samuel Rosenthal, Szymon Winawer, Henry Bird, Josef Noa, Alexander Sellman, James Mortimer i Arthur Bolland Skipworth Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióLondres (Gran Londres) 51° 30′ 26″ N, 0° 07′ 39″ O / 51.5072°N,0.1275°O / 51.5072; -0.1275 Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps26 abril 1883 – 23 juny 1883 Modifica el valor a Wikidata
Data1883 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocJohannes Zukertort Modifica el valor a Wikidata

El Torneig d'escacs de Londres de 1883 fou un fort torneig d'escacs al qual hi participaren la majoria dels millors escaquistes del moment. Fou guanyat de manera convincent per Johannes Zukertort (22 punts sobre 26), per davant de Wilhelm Steinitz (amb 19 punts). Remarcablement, Zukertort es va assegurar la victòria a tres rondes del final, quan havia puntuat un espectacular 22/23. Després, va perdre les seves darreres partides contra jugadors relativament febles, probablement degut l'esgotament. El torneig va confirmar Zukertort com a rival de Steinitz per la consideració de millor jugador del món,[1] i va provocar el matx pel Campionat del món d'escacs de 1886 entre ells dos (fou el primer matx oficial pel Campionat del món).

El torneig es va jugar per sistema round-robin a doble volta. Marmaduke Wyvill va contribuir a organitzar-lo. El torneig és notable també en tant que fou el primer en què s'usaren rellotges d'escacs de doble esfera, manufacturats per T.B. Wilson de Manchester.

Hi ha una història que relata una anècdota que suposadament va ocórrer en el banquet que es va fer durant el torneig, quan el president del St. George Chess Club va proposar un brindis pel millor jugador d'escacs del món, i tant Steinitz com Zukertort es van posar dempeus alhora per agrair-li. Recerques fetes per Edward Winter suggereixen que aquesta història ha estat exagerada.[2]

El llibre del torneig fou dedicat al Príncep Leopold, Duc d'Albany, pel seu mecenatge.[3]

Quadre de resultats i classificació

Aquest és el quadre de classificació del torneig, amb els resultats creuats:[4]

Londres 1893
# Jugador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Total
1 Johannes Zukertort Imperi Alemany Imperi Alemany /  Polònia 01 11 11 10 11 11 11 11 11 11 10 10 11 22
2 Wilhelm Steinitz Regne Unit Regne Unit / Bohèmia Bohèmia 10 01 00 11 01 11 00 11 11 11 11 11 11 19
3 Joseph Henry Blackburne Regne Unit Regne Unit / Anglaterra Anglaterra 00 10 01 00 10 11 10 ½1 01 11 11 11 11 16½
4 Mikhaïl Txigorin Imperi Rus 00 11 10 11 01 01 01 10 10 10 11 10 11 16
5 George Henry Mackenzie Estats Units Estats Units / Escòcia Escòcia 01 00 11 00 ½½ 01 01 01 01 11 ½1 11 11 15½
6 Berthold Englisch Àustria-Hongria Àustria-Hongria / Flag of Czech Silesia Silèsia txeca 00 10 01 10 ½½ 00 ½1 01 01 11 11 11 11 15½
7 James Mason Estats Units Estats Units / Irlanda Irlanda 00 00 00 10 10 11 10 10 11 ½1 11 11 11 15½
8 Samuel Rosenthal França França / Polònia Polònia 00 11 01 10 10 ½0 01 ½1 10 01 01 11 11 15
9 Szymon Winawer Imperi Rus 00 00 ½0 01 10 10 01 ½0 01 10 11 11 11 13
10 Henry Edward Bird Regne Unit Regne Unit / Anglaterra Anglaterra 00 00 10 01 10 10 00 01 10 -- 00 11 11 11 12
11 Josef Noa Àustria-Hongria Àustria-Hongria / Hongria Hongria 00 00 00 01 00 00 ½0 10 01 11 01 11 01 9½
12 Alexander Sellman Estats Units Estats Units 01 00 00 00 ½0 00 00 10 00 00 10 11 01 6½
13 James Mortimer Regne Unit Regne Unit / Estats Units Estats Units 01 00 00 01 00 00 00 00 00 00 00 00 01 3
14 Arthur Skipworth Regne Unit Regne Unit / Anglaterra Anglaterra 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 10 10 10 3

En aquest torneig una partida que acabés en taules, es jugava novament com a mínim dos cops. La tercera partida després de dues taules comptava per la classificació, fos quin fos el resultat.

Referències

  1. ↑ Edward Winter (historiador d'escacs). «Early Uses of ‘World Chess Champion'» (en anglès).
  2. ↑ Edward Winter. «Chess Notes 4360» (en anglès), 13-05-2006.
  3. ↑ Winter, Edward. «4044. Prince Leopold, Duke of Albany». Chess Notes, 04-12-2005. [Consulta: 13 agost 2012]. (anglès)
  4. ↑ «Quadre del torneig de Londres de 1893» (en italià). Storiascacchi.

Enllaços externs