Té marcat patró de plomatge, present al sotabosc del bosc plujós. Les ales i el dors són verd brillant amb el cap negre amb supercili blanc sobre els ulls que s'estén cap darrere de la corona i contrastant gola blanca. Els mascles són gris clar per sota amb els part o tot els pectorals laterals negres; les femelles són similars però en la regió ventral posseeixen un matís camussa i manca de negre al pit. És poc probable confondre'l amb qualsevol altra espècie al seu rang de distribució. Trobat en densos pegats de sotabosc a l'interior del bosc plujós madur, al llarg de rierols, quebrades i clarianes de bosc (produïts per la caiguda d'arbres). Pot ser difícil de trobar ja que s'escapoleix pel terra del bosc. El cant i reclam són molt aguts.[2]
Distribució i hàbitat
L'espècie es pot trobar a tot arreu a la conca de l'Amazones excepte a les parts occidentals. A més de la selva amazònica, es troba a l'est i nord-est del Brasil.[3]
El toquí pectoral és una espècie politípica sud-americana amb tres subespècies actualment reconegudes:[10]
A. r. taciturnus (Hermann, 1783) est de Colòmbia, centre i sud de Veneçuela, la Guaiana, Brasil amazònic i nord-est de Bolívia.
A. r. nigrirostris (Sclater, 1886) sud-est de Perú i nord de Bolívia.
A. r. axillaris (Sclater, 1854) nord-est de Colòmbia i oest de Veneçuela.
Històricament, dues espècies addicionals, Arremon semitorquatus i Arremon franciscanus, es van considerar relacionades amb Arremon taciturnus, formant així un complex d'espècies. Gràcies a l'estudi de Buainain et al. (2017) que va revisar la taxonomia del complex, incloent tots els tàxons implicats, basant-se en la coloració, la morfometria i els caràcters vocals van observar que tots els tàxons, excepte A. taciturnus nigrirostris, són diagnosticables a partir de la coloració, especialment del bec, les franges superciliars i les cobertores alars i tenen distribucions ben definides. A partir dels resultats obtinguts, van suggerir que A. taciturnus, A. axillaris, A. semitorquatus i A. franciscanus fossin espècies vàlides, mentre que el nom específicnigrirostris s'havia de considerar un sinònim junior de taciturnus. Totes aquestes espècies, a més d'A. taciturnus i A. axillaris, tenen també vocalitzacions clarament diferents.[11]
Alguns autors consideren que la població més septentrional és en realitat una espècie diferent:[12][13]
↑Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc. Histoire naturelle des oiseaux (en francès). t.7 (1779). París: De l'imprimerie royale, 1779.
↑Cottrell, G. William,; Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world (en anglès). v.13 (1970). Cambridge: Harvard University Press, 1970.
↑Martinet, François Nicolas; Martinet, François Nicolas; Daubenton; Daubenton, Edme-Louis; Buffon, Georges Louis Leclerc. Planches enluminées d'histoire naturelle (en francès). t.8. Paris?: s.n, 1765.
↑Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. 1. Aufl.. Londres: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4.
↑J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
.svg){kind=icon}
;_Rio_Formoso,_Pernambuco,_Brazil.jpg)
