La Tomba d'Aleksàndrovo és un túmultraci excavat a prop d'Aleksàndrovo, província de Khàskovo, al sud-est de Bulgària, datat del segle iv abans de la nostra era. La tomba es va descobrir el 17 de desembre del 2000, quan una màquina feia moviments de terres.[1] Uns saquejadors van entrar en la tomba, i en danyaren alguns frescos. El 2001 l'arqueòleg búlgar Georgi Kitov va dirigir una excavació preventiva de la tomba, i en trobà una cambra redona d'uns tres metres de diàmetre, accessible per una petita avantcambra i un túnel d'uns sis metres de longitud. Tant l'avantcambra com la sala principal estan decorades amb frescos ben conservats que reflecteixen els coneixements de l'artista sobre l'art clàssic tardà i l'hel·lenístic primerenc.[2] El fresc de la sala principal representa una escena de caça en què un senglar és atacat per un caçador a cavall i un home nu amb una labris, que s'interpreta com la representació del poder reial, i l'home nu com la representació de Zalmoxis, el déu solar traci semblant a Zeus.[1][3][4]
Un grafit de l'habitació, inscrit amb el nom traci «Kozemases», indica el nom del mecenes de la tomba o l'artista.[5]
Aquesta tomba tràcia data de la primeria del segle iv abans de la nostra era. Les pintures murals mostren el canvi d'aspecte per influència grega.[6] En les pintures murals han desaparegut barbes, tatuatges, capes, botes, barrets i trosses. El calçat grec substitueix les botes. La tomba podia ser de Tribal·lis.[7]
També s'observen altres canvis, com que els tracis porten torques d'or o bronze al coll (normalment tres).
