És una localitat que té l'apel·latiu de vila en els seus estatuts des de fa segles. Continuant amb la seva situació geogràfica es pot dir que aquesta és força bona, ja que es troba a 50 quilòmetres de la capital provincial, a uns 100 de Múrcia ciutat i a uns 300 de Madrid. Aquest factor provoca que el jovent, un cop acabat el batxillerat, pugui triar universitats on realitzar els seus estudis.
Economia
Les possibilitats de desenvolupament econòmic que ofereix el poble són molt limitades: bé treballar en el sector serveis, bé treballar en el camp. Aquest últim ha estat un reclam per a la població immigrant (sud-americans i marroquins, principalment) que s'han acabat establint al poble. Això ha provocat que hi hagi tot un fenomen multicultural del qual, crec personalment, no en saben treure profit. D'alguna manera són aquests immigrant els que estan rejovenint la societat de Tobarra i activen l'economia del poble.
Història
Es tracta d'un poble que fonamenta les seves arrels en els pobles ibers (una teoria bastant admesa quedant reflectida en la Necròpolis de Santa Ana i les restes arqueològiques d'Alborajico), amb les posteriors invasions romanes (turbula > tobarra) i la definitiva invasió musulmana (aquest nucli pertanyia al califat de Córdova). Però cap a l'època de Ferran III de Castella va ser reconquistada pels cristians i donada a la població d'Alcaraz. Fins que l'any 1269 es va consolidar com a Vila independent d'Alcaraz.
Tradicionalment es coneix aquesta població per dos motius. El primer és per la qualitat dels seus productes agrícoles, sobretot per l'albercoc reconegut amb denominació d'origen la varietat (moniquí). El segon motiu és la seva Setmana Santa i la seva tradició timbalera. La Setmana Santa aplega més de cinquanta mil persones a la localitat (sobretot en divendres sant). És tanta la repercussió que darrerament ha estat declarada festivitat d'interès turístic nacional. Però aquesta Setmana no seria el mateix sense el repicar dels timbalers durant les 104 hores que està permès. Tot el poble surt al carrer a tocar el timbal com a símbol d'identitat d'aquesta vila.