Titus o Tet[1] (mort després del 69) fou un company i deixeble de Pau de Tars i bisbe de Gortina (Creta). És venerat com a sant per les diverses confessions cristianes.
Hagiografia
D'origen grec pagà, va convertir-se al cristianisme, probablement per obra de Pau de Tars, a qui aquest qualificava de «veritable fill en la fe comuna» (Epístola a Titus, 1,4). No és esmentat als Fets dels apòstols, però a partir de referències a les epístoles es pot pensar que acompanyà Pau en els seus viatges. Cap a l'any 50 acompanyà Bernabé apòstol i Pau al concili de Jerusalem per discutir amb els apòstols la llibertat d'adhesió a les lleis judaiques dels nous conversos d'origen pagà (Carta als Gàlates, 2, 9).
Diu Joan Amades[4] que a Catalunya, Titus era patró dels menuts i desnerits. Era tan petit que vivia sota una cadira, resultant l'espai que n'hi havia entre les quatre potes prou gran per a ell, com indicava la dita:
«
Valga'm sant Aleix sota l'escala / i sant Tet sota la cadira.
»
Era invocat per menuts i desnerits perquè els protegís de les burles de l'altra gent. Probablement, aquesta advocació prové de l'assimilació de Titus o Tet al sufix emprat per als diminutius.
Notes
↑J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. 1, p. 399.