Els timbals (en castellà timbales, també dits pailas criollas) són uns tambors cilíndrics amb carcassa usualment de metall, amb una sola membrana, inventats a Cuba a principis del segle xx i usats en les orquestres cubanes de música popular.
El timbal és menys profund que el tom-tom, i normalment està afinat més agut. L'intèrpret (timbalero) utilitza una gran varietat de percussions, tant sobre la membrana com sobre la carcassa, a fi de produir sons de timbres molt diversos. La carcassa s'anomena cáscara, nom que també s'utilitza per al patró rítmic propi de la salsa i que es pica sobre la carcassa a fi de marcar el temps.
El nom «timbal» prové del fet que en el seu inici els timbales eren un substitut de les timbales pròpies de l'orquestra clàssica.
