PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiThéâtre de la Monnaie
Nom en la llengua original	(fr) Théatre Royal de la Monnaie; (nl-be) Koninklijke Muntschouwburg
Epònim	Hôtel Ostrevent (en)
Dades
Tipus	Teatre d'òpera
Arquitecte	Louis-Emmanuel-Aimé Damesme: disseny; Joseph Poelaert: reconstrucció
Obertura	17 octubre 1700
Cronologia
25 maig 1819	reobertura
21 gener 1855	incendi
28 març 1856	reobertura
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica ; arquitectura postmoderna
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Brussel·les (Bèlgica)
Localització	Pentagon
	50° 50′ 59″ N, 4° 21′ 15″ E / 50.849591°N,4.354247°E
Monument protegit a Brussel·les
Data	14 setembre 2000
Identificador	2043-0195/0
Activitat
Propietat de	Buildings Agency (en)
Gestor/operador	Théâtre de la Monnaie
Capacitat màxima	1.700
Ocupant	Théâtre de la Monnaie
Lloc web	lamonnaiedemunt.be

El Teatre Reial de la Moneda (en francès: Théâtre de la Monnaie, en neerlandès: Koninklijke Muntschouwburg (de Munt) és el teatre d'òpera de la ciutat de Brussel·les, capital de Bèlgica i seu de la companyia lírica i ballet de la ciutat.

Aquest teatre és una de les cases d'òpera més grans d'Europa. Entre 1982 i 1992 va estar dirigida pel polèmic Gerard Mortier, sent succeït per Bernard Foccroulle i Peter de Caluwe. Va ser la seu del Ballet del Segle XX creat i dirigit per Maurice Béjart que va ser el mestre de ball del teatre entre 1960 i 1981. Quan Béjart va deixar el teatre per un conflicte amb Mortier, el director va contractar al coreògraf Mark Morris que hi va treballar entre 1988 i 1991.

El teatre

L'edifici actual és el tercer aixecat en el predi, la seva façana data de 1818 amb alteracions realitzades el 1855 i el 1986.

El primer teatre va ser construït el 1700 pels venecians Paolo i Pietro Bezzi, en un terreny on s'encunyaven monedes i d'aquí es va originar el seu nom. La primera representació d'acord amb els arxius va ser Atys de Jean-Baptiste Lully. Durant el segle xviii va ser considerada la segona casa d'òpera en repertori francès després de París, especialment durant el govern del príncep Alexandre de Lorena, patró de les arts.

Cap al 1795 durant l'ocupació de les forces de la Revolució francesa, el teatre es va convertir en una institució governamental, el cos de ball va ser abolit i la seva importància va disminuir considerablement. Quan Napoleó el va visitar, va ordenar reemplaçar el vell edifici per un de monumental que es construeix el 1818.

És un teatre neoclàssic dissenyat pel francès Louis Damesme inaugurat al maig de 1819 amb l'òpera La Caravane du Caire del compositor belga André Grétry. Un nou període de floriment va beneficiar el teatre amb l'actuació d'estrelles com Maria Malibran i un nou cos de ball dirigit per Jean-Antoine Petipà, pare del cèlebre Marius Petipà.

La Monnaie tindrà un rol fonamental en la formació del regne de Bèlgica quan el 1830 es va representar al teatre l'òpera de Daniel-François Auber La muda de Portici prohibida pel rei Guillem III. Al moment de l'ària "Amor sagrat de la pàtria", l'audiència es va aixecar i va sortir al carrer a empènyer als holandesos fora de la ciutat, desencadenant l'inici d'un moviment que portaria a la independència de Bèlgica d'Holanda.

El 21 de gener de 1855 un incendi destrueix el teatre deixant intactes només el pòrtic i les parets exteriors. El nou edifici construït per José Poelaert és inaugurat el 1856. El 1985, es modernitzà la sala i van restituir els seus colors originals. Vandenhove va crear un concepte arquitectònic nou per a l'entrada i va sol·licitar a dos artistes americans una contribució, d'aquesta manera, Sol LeWitt va dissenyar el pis en forma de ventall en marbre blanc i negre i Sam Francis, va pintar un tríptic muntat al sostre.

Després de la renovació de 1986, la gran sala principal conserva l'aspecte creat per Joseph Poelaert amb una capacitat per a 1.152 localitats i cinc pisos.

És una de les més belles i tradicionals d'Europa amb elements neobarrocs i neoclàssics- en vermell i or.