Thérèse Glaesener-Hartmann


Plantilla:Infotaula personaThérèse Glaesener-Hartmann
Imatge
Thérèse Glaesener-Hartmann pintada per Michael Emonds-Alt
Biografia
Naixement18 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMathias Glaesener Modifica el valor a Wikidata
PareAntoine Hartmann Modifica el valor a Wikidata

Thérèse Glaesener-Hartmann (Ciutat de Luxemburg, 18 d'abril de 1858 - Ciutat de Luxemburg, 18 de febrer de 1923) va ser una pintora luxemburguesa. Se la recorda per pintar els retrats de personatges destacats de l'època, com ara el primer ministre Paul Eyschen (1841–1915) i l'alcalde de la ciutat de Luxemburg Alphonse Munchen (1850–1917). Va exposar al Cercle artistique de 1894 a 1912.[1][2]

Biografia

Nascuda el 18 d'abril de 1858 a la ciutat de Luxemburg, Marie-Thérèse Hartmann era filla de l'arquitecte Antoine Hartmann (1817–1891). Encoratjada pel seu pare que la va iniciar en la pintura, es va convertir en una de les primeres dones de Luxemburg a estudiar a l'estranger. El 1877, quan només tenia 19 anys, va passar un any a Düsseldorf estudiant de manera privada amb Gustav Süs.[3] Després va continuar els seus estudis a Múnic durant dos anys més amb Sándor Liezen-Mayer.[4] Finalment, va passar dos anys a París, on va ser alumne d’Emile Carolus-Duran i Jean-Jacques Henner que havien obert una escola per a artistes femenines. Era inusual que una jove de Luxemburg rebés una formació tan experta en art en aquell moment i passés tants anys a l'estranger. L'acadèmia de Luxemburg no va admetre dones fins a finals del segle xix, cosa que possiblement explica que el seu Portrait de SAR Madame la Princesse Henri des Pays-Bas (1879) no fos considerat digne d'incloure's a la col·lecció de la ciutat de Luxemburg.[2]

Poc després de tornar de París, es va casar amb el jurista i conseller d'estat Mathias Glaesener (1858–1924). Fins i tot després que la seva filla va néixer el 1886, va continuar pintant.[4] Quan encara era estudiant va començar a exposar a Luxemburg a la Galerie Louis Segers. Les seves obres, especialment els seus retrats d'homes, es consideraven d'alta qualitat. Del 1894 al 1912 exposa al Cercle artistique.[1]

Thérèse Glaesener-Hartman va morir a la ciutat de Luxemburg el 19 de febrer de 1923. Un carrer de la ciutat porta el seu nom.[1] Algunes de les seves obres es poden veure al Museu Nacional d'Història i Art de Luxemburg i al Museu d'Història de la Ciutat de Luxemburg

.[4]

Galeria

Les pintures a l'oli següents són exemples de l'obra de Glaesener-Hartmann:

  • Médor (1886)
    Médor (1886)
  • Jules Ulveling (1892)
    Jules Ulveling (1892)
  • Paule Ulveling (1895)
    Paule Ulveling (1895)
  • El geòleg Pierre Mathias Siegen (1896)
    El geòleg Pierre Mathias Siegen (1896)
  • Primer Ministre Paul Eyschen (no datat)[5]
    Primer Ministre Paul Eyschen (no datat)[5]
  • Madame Salentiny (1902)
    Madame Salentiny (1902)
  • Dr J.-P. Glaesener (1908)
    Dr J.-P. Glaesener (1908)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Beck, Simone. «Was bedeuten die Straßennamen der Stadt!» (en german). Ons Stad, No. 117: Ville de Luxembourg, 2018. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2018. [Consulta: 23 març 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Eischen, Linda. «Les femmes dans l'art luxembourgeois» (en french). Ons Stad No. 77: Ville de Luxembourg, 2004. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2019. [Consulta: 23 març 2019].
  3. ↑ «Der weite Weg der Luxemburger Frauen zur Universität» (en german). Ville de Luxembourg: Ons Stat: Ons Stad, 2009. [Consulta: 24 març 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Künstlerinnen entdecken (en german). Centre d'information et de documentation des femmes, 2008, p. 109. ISBN 978-2-87995-973-3.  Arxivat 2019-02-02 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Paul Eyschen, Ministre d'État, prononçant un discours (1841-1915)» (en anglès). MNHA Collections. [Consulta: 7 febrer 2022].