Thomas Ostermeier (Soltau, Alemanya, 3 de setembre de 1968) és un director d'escena alemany. Actualment és membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín.
Trajectòria professional
Va començar la seva carrera teatral el 1990 amb la participació a Faust d'Einar Schleef al Berliner Hochschule für Schauspielkunst (Institut Superior d'Arts de Berlín). Entre 1992 i 1996 va estudiar direcció escènica al Berliner Hochschule für Schauspielkunst Ernst Busch (Institut Superior d'Art Dramàtic Ernst Busch). Va coincidir amb alguns dels seus mestres, com Manfred Karge, amb el qual va treballar d'assistent a Weimar i al Berliner Ensemble. Entre 1996 i 1999 va ser director escènic i artístic de la Baracke am Deutschen Theater que el 1998 va ser guardonada amb el premi "Teatre de l'any". D'aquesta etapa destaquen les produccions següents: Fette Männer im Rock (Nicky Silver), Ganivets a les gallines (David Harrower), Mann ist Mann (Bertolt Brecht) i Suzuki (Alexei Xipenko). El 1999 estrena L'ocell blau (Maurice Maeterlinck) al Deutsches Theater de Berlín i es converteix en el director convidat de la Schauspielhaus d'Hamburg, on estrena Disco Pigs (Enda Walsh) i Cara defoc (Marius von Mayenburg). Des del 1999 forma part de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz a Berlín on ha promocionat el treball d'autors contemporanis (Sarah Kane, Marius Von Mayenburg, John Fosse, Mark Ravenhill, Caryl Churchill...), autors clàssics (Shakespeare) i autors moderns (Ibsen, O'Neill, T. Williams...). El 2004 va ser nomenat artista associat del Festival d'Avinyó i des del 2010 és president del Consell Cultural Franco-Alemany. Actualment és membre de l'Acadèmia Alemanya d'Arts Escèniques i les seves produccions es poden veure per tot el món.
Principis teòrics i estètics
Anne Tismer representant Nora
Per Thomas Ostermeier el teatre no ha de ser només un entreteniment, sinó un art amb caràcter educatiu. La seva inspiració sorgeix del teatre revolucionari rus dels anys 20 i del cinema.
Herència rebuda
A l'escola d'Ernst Busch, el Sr.Ostermeier va rebre la influència de la tradició del teatre alemany de l'Est. A més, va estudiar Brecht, Meyerhold, Stanislavsky..., per tant, les seves posades en escena mostren la influència d'aquests autors.
"Treballem amb un llenguatge "brechtià", és a dir, el mètode d'actuació s'origina a partir de preguntes com ara: per què fas aquesta obra?, quina és la seva connexió amb el món exterior?, quina és la seva connexió amb el que està passant ara mateix a la societat?"
Realisme
Per Thomas Ostermeier el teatre realista no consisteix a copiar el món tal com es veu:
"Realisme no és naturalisme. Realisme és intentar trobar el que està darrere de les imatges, de la superfície. Aquest és el meu concepte de realisme, però no té res a veure amb l'estètica realista."
Compromís social i polític
Ostermeier pensa que l'escena ha de ser un espai en el qual s'expressi la vàlua del compromís polític. Pel director de la Schubühne de Berlín, no pot haver-hi teatre si no existeix un profund vincle amb la societat.
"El teatre ha de reflectir la realitat, abordar els temes que la televisió o el cinema eviten i interrogar-se sobre com sobreviure en una època en què la pressió econòmica liberal és insuportable."
Sobre l'actor
L'actor és la part principal dels seus muntatges, als quals els exigeix el màxim compromís físic i corporal. Per ell l'emoció ha de fluir de l'acció.
"El teatre hauria de donar als actors una formació inicial i continuada. Bertolt Brecht demanava als seus actors confrontar-se amb la realitat, assistir a les audiències dels tribunals, submergir-se a les fàbriques... per poder expressar amb coneixement de causa el comportament del seus contemporanis. Això mateix faig jo amb els meus actors, proposant-los que s'inspirin en la seva pròpia biografia i observacions quotidianes."
Sobre la direcció
Thomas Ostermeier sempre busca entendre l'ànima del dramaturg. Abans de l'estrena de les seves obres organitza trobades, tallers i lectures entre els autors i els actors. En el cas de les obres de repertori modern, es fa la següent pregunta: quina classe de missatge voldrien donar si escrivissin avui?
"La part més important del meu treball és trobar la millor manera de portar a l'escenari l'essència de l'obra del dramaturg."
Estètica
L'estètica de les seves obres inclou la realitat mediàtica actual i el món del consumisme: referències visuals i acústiques del cinema, de la televisió, dels còmics... Thomas Ostermeier confronta el públic amb personatges marginals, alcohòlics, drogoaddictes... El seu teatre també està influït per l'estètica del rock.
"Encara componc com si fos un músic i intento sempre influenciar-me de la música rock: a la feina, a l'escenari, amb els actors..."
Thomas Ostermeier a Catalunya
El reconegut director alemany ha vingut a actuar a Catalunya repetides vegades i és un dels directors més ovacionats pel públic català. La seva primera posada en escena va ser Cara de foc de Marius von Mayenburg al Sitges Teatre Internacional (1967-2004). El Teatre Lliure ha programat sis obres teatrals del Sr.Ostermeier gràcies a l'afany de l'exdirector del teatre, el Sr.Àlex Rigola, per mostrar obres internacionals. D'altra banda, el director del Festival Temporada Alta de Girona, el Sr.Salvador Sunyer, ha inclòs dues vegades Thomas Ostermeier i la seva companyia de la Schaubühne am Lehniner Platz al programa del festival. L'any 2009 el seu Hamlet va ser guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle internacional.
Sitges Teatre Internacional
2000- Cara de foc de Marius von Mayenburg, Deutsches Schauspielhaus, Hamburg.
2001- Disco Pigs d'Enda Walsh, Deutsches Schauspielhaus, Hamburg.
Teatre Lliure de Barcelona
2003- Shopping & Fucking de Mark Ravenhill, Baracke am Deutschen Theater.
2005- Nora d'Henrik Ibsen, Schaubühne am Lehniner Platz.
Crítica de Nora a La Vanguardia per Joan-Anton Benach.[1]
2006- L'àngel exterminador de Karst Woudstra a partir de la pel·lícula de Luis Buñuel, Schaubühne am Lehniner Platz.
Dossier L'àngel exterminador del Teatre Lliure 2006.[2]
Entrevista Goethe Institut amb motiu de la representació de L'àngel exterminador.[3]
2007- Hedda Gabler d'Henrik Ibsen, Schaubühne am Lehniner Platz.
Entrevista a La Vanguardia amb motiu de la representació de Hedda Gabler.[4]
2008- Hamlet de Shakespeare, Schaubühne am Lehniner Platz.
