Defenses alemanyes conservades a la platja de Ouistreham a Normandia (França).
La pel·lícula narra diferents històries que van succeir entre el 5 de juny de 1944 i el 6 de juny d'aquell any, al voltant del desembarcament de Normandia. La pel·lícula va ser adaptada per Romain Gary, James Jones, David Pursall, Cornelius Ryan i Jack Seddon a partir del llibre que Cornelius Ryan havia escrit.
La gran majoria de militars i consultors de la pel·lícula van viure el dia D a la seva pròpia pell, i es mostren els seus personatges a la pel·lícula. Els productors es van entrevistar amb gent de totes dues bandes, entre ells Günther Blumentritt (ex general alemany), James M. Gavin (general estatunidenc) i Philippe Kieffer qui va dirigir l'assalt a Ouistreham, Max Pemsel (un general alemnay), Werner Pluskat (major de l'exèrcit alemany que va ser el primer a veure les tropes d'invasió marítimes) i Josef "Pips" Prille (Pilot de la Luftwaffe).
Una altra de les característiques de la pel·lícula, és que a la versió original tots parlen el seu idioma, situació que va ser eliminada en la versió doblada al castellà. Els estereotips nazis va ser eliminats de manera que es va intentar enfocar el conflicte des d'una perspectiva més humana. Paraules com «Sieg Heil» no surten a la pel·lícula tot i estar escrites per exemple en un bunker a Ouistreham.
Una altra història certa és la d'un paracaigudista de St.Mere Eglise que va quedar penjat vuit hores a la torre del campanar, per poder escapar d'una mort segura. A aquesta bonica població bretona hi ha un ninot paracaigudista permanentment penjat.
El sergent "Kaffeekanne" rebia aquest sobrenom de l'alemany "Tassa de cafè" la qual sempre portava a sobre.
Bill Millin, el músic que toca la gaita acompanyant les forces escoceses de Lord Lovat a Normandia, va ser realment el gaiter del grup durant el dia D. Lord Lovat va ignorar l'ordre d'alta instància en contra els gaiters i s'endugué a Millin a Normandia on va escapar del foc alemany, ja que els altres es pensaven que estava sonat.
Richard Todd, l'actor que pren el personatge del líder del grup de la British Airbone i que ha d'agafar intacte el pont Pegasus i mantenir-lo fins a ser relevat, era un dels soldats dels EUA que va prendre part en la batalla.
Curd Jürgens, l'actor que pren el paper del General Blumentritt va ser empresonat per les forces del Tercer Reich durant la seva joventut.
La pel·lícula compta a un James Bond, Sean Connery que encarna el soldat Flannagan, i a dos enemics de l'agent 007: Curd Jürgens va interpretar l'industrial llunàtic Stromberg a L'espia que em va estimar mentre que Gert Fröbe va interpretar a Auric Goldfinger a "Goldfinger".
L'ex-president dels EUA Dwight D. Eisenhower, qui era el comandant en cap de les forces aliades durant l'atac va ser proposat com a actor per a fer la pel·lícula en el seu propi paper. L'equip de maquillatge, però va decidir que no era pertinent, ja que era impossible que aparentés l'edat que tenia el 6 de juny de 1944.
Com hi havia una colónica de nudistes a Corsican plage, molt a prop de la zona de rodatge, es va haver de demanar als nudistes que s'allunyessin de la zona de filmació.
Lletra de la cançó de la pel·lícula
The Longest Day escrita per Paul Anka:
Many men came here as soldiers
Many men will pass the way
Many men will count the hours
As they live the longest day
Many men are tired and weary
Many men are here to stay
Many men won't see the sunset
When it ends the longest day
The longest day the longest day
This will be the longest day
Filled with hopes and filled with fears
Filled with blood and sweat and tears
Many men the mighty thousands
Many men to victory
Marching on right into battle
In the longest day in history
La cançó és la marxa autoritzada de Le Régiment de la Chaudière, the Canadian Parachute Centre (Centre de paracaigudistes canadencs) i pel former Canadian Airborne Regiment of the Canadian Forces (Veterans de guerra).
