MacBain i DeWitt són dos exemples de persones que feren públic la seua transició de creences al voltant de la religió.[4]
L'origen del projecte es troba en la Convenció de la Unió Humanista i Ètica Internacional del 2006, celebrada a Reykjavik, Islàndia, en la que Dan Barker, un expredicador, es reunió amb l'activista Richard Dawkins. En aquella convenció, R. Dawkins expressà interès en la història de Barker com a exmembre del clergat per a comprendre millor les dificultats que venen amb deixar un càrrec professional, perdent les estructures de suport.[5]
Des dels seus inicis, the Clergy Project ha centrat els seus esforços en la seua comunitat en línia dels fòrums amb un lloc web segur i privat accessible a participants registrats del fòrum. Els qui volen unir-se deuen reunir les condicions de ser o haver sigut professionals religiosos i no creure en les coses sobrenaturals.[6] Els membres poden demanar ajuda, cercar informació i trobar-se en una comunitat on no són jutjats. L'accés al fòrum solament es dona mitjançant invitació.[7]
Molts anteriors membres del clergat estan molt preocupats que per deixar la seua feina i educació religiosa no estan segur de si trobaran treballs per a donar suport econòmic a les seues famílies.[2] Per això, Stiefel Freethought Foundation a través de The Clergy Project dona ajudes econòmiques (Transitional Assistance Grant (TAG)).[1]
Laughlin, Jack C. «Varieties of an Atheist Public in a Digital Age: The Politics of Recognition and the Recognition of Politics». Journal of Religion, Media and Digital Culture, 5, 2, 06-12-2016, pàg. 315–338. DOI: 10.1163/21659214-90000084.