The Bells of St. Mary's

Infotaula de pel·lículaThe Bells of St. Mary's
Fitxa
DireccióLeo McCarey
Protagonistes
Bing Crosby
Ingrid Bergman
Director artísticWilliam Flannery i Albert S. D'Agostino (No surt als crèdits)
ProduccióLeo McCarey
Dissenyador de produccióWilliam Flannery Modifica el valor a Wikidata
GuióDudley Nichols a partir d'una història de Leo McCarey
MúsicaRobert Emmett Dolan
FotografiaGeorge Barnes Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarry Marker
VestuariEdith Head
ProductoraRainbow Productions
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada126 minuts
Idioma originalAnglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema musical
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor pel·lícula (1946)
Oscar al millor actor (1946)
Oscar a la millor actriu (1946)
Oscar a la millor direcció (1946)
Oscar al millor muntatge (1946)
Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1946)
Oscar al millor so (1946) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0037536 FilmAffinity: 227852 Allocine: 4556 Rottentomatoes: m/bells_of_st_marys Letterboxd: the-bells-of-st-marys Mojo: bellsofstmarys Allmovie: v4774 TCM: 24072 TV.com: movies/the-bells-of-st-marys AFI: 24326 TMDB.org: 32430 Modifica el valor a Wikidata
Ingrid Bergman
Henry Travers

The Bells of St. Mary's és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida el 1945 per Leo McCarey. És la continuació d'una altra pel·lícula de McCarey, Going My Way, on es troba el personatge del pare O'Malley, encarnat per Bing Crosby.

Argument

El pare O'Malley és nomenat per dirigir una escola religiosa. Els seus punts de vista sobre l'educació xoquen amb els de la mare superior, la germana Mary Benedict (Ingrid Bergman). Diverses intrigues secundàries es construeixen sobre la vida quotidiana de l'escola: la inscripció d'una noia que mai no ha conegut el seu pare, l'hostilitat d'un veí home de negocis i finalment la marxa de la germana Mary Benedict a l'Oest, per una tuberculosi. La pel·lícula s'acaba amb la seva marxa després que O'Malley li hagi confiat la veritat sobre el seu estat de salut.[1]

Al voltant de la pel·lícula

  • Crosby va rebre una nominació als Oscars per al seu paper del pare O'Malley. Ja n'havia rebut una per al mateix paper a Going My Way. És dels pocs actors que ha rebut dos nominacions pel mateix paper.
  • En el rodatge de l'última escena de la pel·lícula, Ingrid Bergman va decidir fer-li una jugada al seu company. Es va llançar sobre ell i el va abraçar apassionadament amb terror d'un verdader eclesiàstic requerit per assegurar l'autenticitat de la pel·lícula. L'esdeveniment va suscitar el riure general de l'equip.

Repartiment

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. ↑ «The Bells of St. Mary's». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Bells of St. Mary's