PROFILPELAJAR.COM

*Thallomys*
	; Rata de les acàcies
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Muridae
Subfamília	Murinae
Gènere	Thallomys ; Thomas, 1920
Tipus taxonòmic	Mus nigricauda
Espècies
	Vegeu el text

Thallomys és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per quatre espècies.^[1]

Distribució i hàbitat

Viuen a l'Àfrica Austral i l'Àfrica oriental, on viuen des d'Etiòpia i Somàlia fins a Angola i Sud-àfrica.^[1] El seu hàbitat són els arbustos i altres hàbitats oberts, on sovint es troben les acàcies.^[2] D'aquí prové el seu nom comú en altres llengües.^[a]

Descripció

Tenen a una longitud conjunta del cap i del cos que fa entre 12 i 16 centímetres, a més d'una cua que fa entre 13 i 21 centímetres de llargada. El seu pes oscil·lar entre 63 i 100 grams. El pelatge és de color gris groguenc o marró grisos a la part superior, mentre que és blanc al ventre i a les potes. Els pèls són bastant llargs.^[2]

Ecologia

Poden escalar bé i construir els seus nius a les branques o en forats entre les arrels. En general, en un gran arbre hi viu un grup, format per com a màxim de dues parelles adultes i la seva descendència. El seu aliment consisteix en brots, fulles i sucs d'arbres, i de vegades insectes o fruites.^[2]

Taxonomia

Les espècies d'aquest gènere formen part de la Divisió Oenomys, dins la tribu dels arvicantinis. Les quatre espècies del gènere són:^[1]

Estat de conservació

Excepte Thallomys shortridgei, del qual no es coneix en quin grau de perill es troba, atès que no s'ha fet cap observació recentment, segons la UICN les altres tres espècies no estan en perill.^[3]

Notes

↑ En alemany, Akazienratten, vol dir rata de les acàcies. En castellà són conegudes comunament com ratas de las acacias.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Musser, Guy G.; Carleton, M.D.. «Superfamily Muroidea». A: Don E. Wilson i DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 894-1531. ISBN 0-8018-8221-4.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Nowak, Ronald M. Walker's mammals of the world (en anglès). 6ena edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 2015. ISBN 9780801857898.
↑ Boitani, L. & Taylor, P.J. (2008). Thallomys shortridgei. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 01-01-2018.