Théodore Hersart de La Villemarqué (Kemperle, 7 de juliol de 1815 - Keransker, 8 de desembre de 1895) fou un erudit, polític i poeta bretó. Estudià a Roazhon i París i fou conegut amb el sobrenom de Teodor a gKervarker. És considerat deixeble de Jean-François-Marie Le Gonidec i influït tant pels germans Grimm com per François-René de Chateaubriand, compongué el recull Barzaz Breizh (Cants de Bretanya, 1838), considerada la primera gran obra del bretó modern i que fou presentada en el seu moment com un recull dels antics cants armòrics a l'estil de l‘Ossian de l'escocès James MacPherson. Foren lloades per Georges Sand (qui la compararia amb l'Odisea), Alphonse de Lamartine i d'altres autors francesos, alhora que s'encetà una polèmica sobre l'autenticitat o superxeria de l'obra, què eren antics cants i què era invenció de La Villemarqué. El 1838 visità Gal·les, on fou entronitzat bard del Gorsedd.[1][2]
Aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d'utilitzar les reformes de Gonideg com a koiné bretona en la catequesi de les parròquies. En els darrers anys col·laborà amb Gonidec en l'edició de la Bíblia en bretó. François-Marie Luzel fou deixeble seu.
Referències
Bibliografia
- Gourvil, François. Théodore-Claude-Henri Hersart de la Villemarqué (1815-1895) et le Barzaz-Breiz. Rennes: Oberthur, 1960.
- Laurent, Donatien. Aux sources du Barzza Breiz. La mémoire d'un peuple. Douarnenez: Ar Men-Le Chasse-Marée, 1989.
Vegeu també
.png)
