Els tewa d'Arizona (també Hopi-Tewa, Tano, Southern Tewa, Hano, Thano) són un grup d'amerindis dels Estats Units tewa pueblo que resideix a la part oriental de la reserva Hopi vora First Mesa al nord-est d'Arizona.
Sinonímia
El nom Tano és un préstec espanyol d'un vell exònim tewa d'Arizona tʰáánu tééwa. Tano es troba sovint en la literatura antropològica referint-se als avantpassats dels tewa d'Arizona Tewa abans que es traslladessin a territori hopi. El nom Hano, de manera similar, és un préstec de tʰáánu en llengua hopi com a hááno, háánòwɨ, del que en fou anglicitzat. Hano en anglès també es refereix a Tewa Village, un dels principals assentaments tewa d'Arizona. Altres nms històrics són Tamos, Tamones, Atmues, Tanos, Thanos, Tagnos, Janos. Tewa és l'exònim preferit (sobre Hano, Tano, i Hopi-Tewa).
Història
Els tewa d'Arizona estan relacionats amb les comunitats tewa que viuen a la vall del riu Grande, com els Santa Clara i San Juan. Contràriament a la creença popular, els tewa van arribar a Hopi com un mitjà de protecció per als Hopi dels seus veïns, atacant navajos i apatxes. Els principals assentaments són Tewa Village (Hano) i Polacca que es troben al comtat de Navajo, Arizona (55 milles al nord de Winslow). Una comunitat petita té la seu en el centre governamental hopi de Keams Canyon.
El contacte prolongat amb els pobles hopi ha portat a similituds en l'estructura social amb llur parentiu i el seu sistema d'organització per clans és gairebé idèntica a la dels hopi (els altres grups pueblo tano no tenen clans). No obstant això s'ha conservat el sistema de fraccions dual tewa.
Idioma
Molts tewa d'Arizona són trilingües en tewa, hopi i anglès. Alguns també parlen Castellà i navajo. El tewa d'Arizona és una varietat lingüística del tewa de la família tano i ha estat influenciat pel hopi (que forma part de la família uto-asteca). El tewa d'Arizona i la parla dels tewa de Río Grande a Nou Mèxic són mútuament intel·ligibles amb dificultat.
El que és remarcable sobre aquesta comunitat lingüística és que la influència de la llengua hopi és extremadament petita en termes de vocabulari. Els parlants de tewa d'Arizona, tot i que són trilingües, mantenen una estricta separació de les llengües (vegeu també alternança de codi). Aquestes actituds de purisme lingüístic poden ser comparades amb altres comunitats de parla tewa a Nou Mèxic, on hi ha hagut molt pocs préstecs de l'Espanyol encara que tewa i espanyol han tingut llargs períodes de contacte i els tewa també eren bilingües en tewa i espanyol.
Tradicionalment els tewa d'Arizona eren traductors per als líders hopi i per tant també tenien domini de l'espanyol i del navajo. Això contrasta amb els hopi que en general no parlaven tewa (encara que tenien un domini limitat del navajo).
Personatges destacats
Vegeu també
Bibliografia
- Dozier, Edward P. «Resistance to acculturation and assimilation in an Indian pueblo». American Anthropologist, 53, 1, 1951, pàg. 56–66.
- Dozier, Edward P. (1954). The Hopi-Tewa of Arizona. Berkeley: University of California.
- Dozier, Edward P. «Two examples of linguistic acculturation: The Yaqui of Sonora and Arizona and the Tewa of New Mexico». Language, 32, 1, 1956a, pàg. 146–157.
- Dozier, Edward P. «The role of the Hopi-Tewa migration legend in reinforcing cultural patterns and prescribing social behavior». The Journal of American Folklore, 69, 272, 1956b, pàg. 176–180.
- Dozier, Edward P. «The pueblos of the south-western United States». The Journal of Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 90, 1, 1960, pàg. 146–160.
- Dozier, Edward P. (1966). Hano: A Tewa Indian Community in Arizona. Holt, Rinehart and Winston, Inc.
- Kroskrity, Paul V. (2000). Language ideologies in the expression and representation of Arizona Tewa identity. In P. V. Kroskrity (Ed.), Regimes of language: Ideologies, polities, and identities (pp. 329–359). Santa Fe: School of American Research Press.
- Stanislawski, Michael B. (1979). Hopi-Tewa. In A. Ortiz (Ed.), Southwest (pp. 587–602). W. C. Sturtevant (Ed.), Handbook of North American Indians (Vol. 9). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
Enllaços externs
