Test de comparació directa

En matemàtiques, el test de comparació directa (o simplement test de comparació) és un mètode per determinar la convergència o la divergència d'una sèrie infinita o d'una integral impròpia. En tots dos casos, el mètode funciona comparant la sèrie en qüestió amb una de què ja es coneix la propietat de convergència.

Per sèries

En càlcul, el test de comparació aplicat a sèries consisteix típicament en un parell d'afirmacions sobre sèries amb termes positius i reals:[1]

  • Si la sèrie infinita convergeix i per tot valor de n prou gran (és a dir, per tot per un valor fixat de N), llavors la sèrie infinita també convergeix.
  • Si la sèrie inifita divergeix i per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita també divergeix.

Noti's que la sèrie que té termes més grans s'anomena sovint que domina la sèrie de termes petits.[2]

Alternativament, el test es pot presentar amb termes de convergència absoluta, aplicant en aquest cas també als complexos:[3]

  • Si la sèrie infinita és absolutament convergent i per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie inifinita també és absolutament convergent.
  • Si la sèrie inifinita no és absolutament convergent i per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita tampoc és absolutament convergent.

Noti's que en l'última afirmació, la sèrie podria, malgrat tot, continuar sent condicionalment convergent; per sèries de reals, això podria passsar si els valors de an no són sempre positius.

La segona parella d'afirmacions són equivalents són equivalents a la primera en el cas de sèries de reals, ja que convergeix si i només si , una sèrie amb termes no negatius, convergeix.

Demostració

Les diferents demostracions de les anteriors afirmacions són similars. A continuació es presenta una demostració de la tercera afirmació.

Siguin i sèries inifinites tals que és absolutament convergent (és a dir, que convergeix), i sense pèrdua de generalitat assumeixi's que per tot n enter positiu. Es considerin les sumes parcials:

Com que convergeix absolutament, per un cert valor de . La successió és clarament no decreixent, és a dir que per tot n. Per tant, per tot n:

Això demostra que és una successió monòtona limitada i per tant a de convergir a un límit. Per aquesta raó, és absolutament convergent.

Per integrals

El test de comparació per integrals es pot presentar com segueix, assumint que les funcions f i g són contínues en el conjunt dels reals en l'interval amb b o o un nombre real en què les funcions f i g tenen totes dues una asímptota:[4]

  • Si la integral impròpia convergeix i per , llavors la integral impròpia també convergeix amb
  • Si la integral impròpia divergeix i per , llavors la integral impròpia també divergeix.

Test de comparació de quocients

Un altre test de convergència per sèries de nombres resals, similar tant al test de comparació directa com al criteri de d'Alembert, s'anomena test de comparació de quocients:[5]

  • Si la sèrie infinita convergeix i , , i per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita també convergeix.

Vegeu també

Referències

  1. Ayres & Mendelson (1999), p. 401.
  2. Munem & Foulis (1984), p. 662.
  3. Silverman (1975), p. 119.
  4. Buck (1965), p. 140.
  5. Buck (1965), p. 161.

Bibliografia

  • Ayres, Frank Jr.; Mendelson, Elliott. Schaum's Outline of Calculus. 4th. Nova York: McGraw-Hill, 1999. ISBN 0-07-041973-6. 
  • Buck, R. Creighton. Advanced Calculus. 2a edició. Nova York: McGraw-Hill, 1965. 
  • Knopp, Konrad. Infinite Sequences and Series. Nova York: Dover Publications, 1956. ISBN 0-486-60153-6. 
  • Munem, M. A.; Foulis, D. J.. Calculus with Analytic Geometry. 2a edició. Worth Publishers, 1984. ISBN 0-87901-236-6. 
  • Silverman, Herb. Complex Variables. Houghton Mifflin Company, 1975. ISBN 0-395-18582-3. 
  • Whittaker, E. T.; Watson, G. N.. A Course in Modern Analysis. 4th. Cambridge University Press, 1963. ISBN 0-521-58807-3.