Va néixer a Colfax (Califòrnia) el 24 de juny de 1935.[1] El seu primer contacte amb la música va ser a través de la ràdio, on hi va sentir cançons de Cole Porter, George Gershwin i Richard Rodgers. Als cinc o sis anys va començar a estudiar violí i poc després es va iniciar en el piano, en aquest cas d'oïda. El seu professor de música a l'institut, Ralph Wadsworth, va introduir-lo a compositors com Bartók i Stravinsky, entre d'altres. Riley va seguir només amb el piano i va començar a fer classes amb Duane Hampton, una professora que havia impartit classes al prestigiós Institut Curtis. Posteriorment va fer classes amb Adolf Baller (el mestre de la seva antiga professora) al Conservatori de San Francisco .[2]
Quan estava a la universitat es va adonar que no seria concertista de piano pels nervis que això li produïa i per haver començat tard a prendre’s seriosament la carrera. Va ser llavors quan va començar a escriure música i va fer classes de composició amb Wendall Otey.[2]
Es va casar amb Anne Smith l'any 1958 i va tenir una filla i dos fills. Mentre feia diverses feines fora de l'àmbit de la música va estudiar composició de forma privada amb Robert Erickson. Per altra banda, tenia un trio de jazz amb dos companys de la classe de Wendall Otey, Pauline Oliveros i Loren Rush.
L'any 1959 va entrar a la Berkeley University, però el corrent estètic predominant en el moment a la universitat, el serialisme, no li interessava. De fet, en aquell moment estava fascinat per la complexitat rítmica que mostrava Stockhausen en obres com la Zeitmasze. A Berkeley hi va conèixer a La Monte Young i en va ser col·laborador en alguns dels seus projectes. Paral·lelament als estudis a Berkeley, va seguir fent classes amb Erickson, de qui deia que era “un model de seny en un ambient a Berkeley que no li agradava”.[2]
Posteriorment se’n va anar a Europa, i després d'una breu estada a Algeciras va viure dos anys a París. Va assistir als cursos de Darmstadt (on hi va escoltar la conferència de Stockhausen sobre la seva obra Gruppen)[1] i va participar d'alguns actes de fluxus, però no es va sentir especialment atret per les idees musicals que hi sorgien. En aquell moment Riley va començar a abandonar el cromatisme per investigar la improvisació modal.
Va tornar a San Francisco probablement l'any 1964. Allà hi va compondre in C, la seva obra més reconeguda, que es considera la primera obra minimalista (encara que Young ja havia fet obres que es podrien denominar minimalistes, si bé és cert que amb menys repercussió). Està escrita per a un ensemble indeterminat d'instruments i consisteix en 53 frases musicals en do major que s'han de repetir un nombre aleatori de vegades per cada intèrpret, de forma que es genera una gran heterofonia.
Poc després d'estrenar in C, Riley, anomenat per Jill Barlow el pare del minimalisme americà,[3] es va mudar a Nova York, on va viure molt a prop de Young i on va compondre obres com Keyboard Studies o composicions per a cinta.
Als anys 70 es va interessar per la música clàssica de l'Índia quan Young li va presentar a Pran Nath, un cantant i professor de Kirana del qual va esdevenir alumne. L'entusiasme per aquesta música va ser tal que al setembre de 1970 Riley i la seva famíla van anar a l'Índia per quedar-s'hi durant sis mesos.
Riley va treure el seu primer àlbum sol, titulat Shri Camel, l'any 1980 a través de la Columbia Broadcasting System. Consistia en una obra en quatre moviments, tots basats en una escala de do dòrica.[4]
Obra
Música per a formacions de corda
Sunrise of the Planetary Dream Collector (1980) - quartet de corda
G Song (1980) - quartet de corda
The Wheel & Mythic Birds Waltz (1983) - quartet de corda
Cadenza on the Night Plain (1983) - quartet de corda
The Crows Rosary (1987) - quartet de corda i sintetitzadors
El Hombre (1993) - quartet de corda i piano
The Cusp of Magic (2003) - quartet de corda i Pipa
String Quartet (1960)
String Trio (1961)
The Sands (1990) - quartet de corda i orquestra
Salome Dances for Peace for string quartet (1985-86)
Requiem for Adam - quartet de corda (1999)
Sun Rings (2001) - quartet de corda, cor i pista base pregravada
Mario in Cielo (1998) - quartet de corda
Lacrymosa (Remembering Kevin) (1998) - quartet de corda
Transylvanian Horn Courtship (2008) - quartet de corda utilitzant instruments customitzats creats per Walter Kitundu i loops en temps real.
Transylvanian Horn Courtship part 2 (2008) - quartet de corda (amb instruments tradicionals)
The Welcoming Baptism of Sweet Daisy Grace
Música orquestral
Remember this o Mind (1997) - primera versió per a quartet de corda, quintet de vent i veu
June Buddha’s (1990) - cor i orquestra
SolTierraLuna (2007) -violí, dues guitarres i orquestra
The Sands (veure's música per a formacions de corda)
Deepchandi for string orchestra and electronic backing track
Jade Palace (1990) - gran orquestra
Half Wolf Dances Mad in Moonlight - orquestra de corda
She’s So Heavy Variations (2001) - orquestra de corda i arpa
ArchAngels (2003) - 8 violoncels
Zephir for Violin and Orchestra (2009)
Obres per a piano
Two Pieces for Piano (1958-59)
Concert for 2 Pianists and 5 tape recorders (1961)
The Heaven Ladder Book 7 (1994) - solo piano
The Heaven Ladder Book 5 - piano 4 hands
The Walrus in Memorium (1991-93)
Banana Humberto 2000 - Concert per a piano i banda electroacúsitca (2002)
Be Kind to One Another Rag (2007) - solo piano
*les següents obres per a piano no tenen partitura o no està completament anotada.
The Harp of New Albion for Piano (1983-85) - tuned in just intonation -
The Heaven Ladder Book 6, NIGHT MUSIC 1996?
Ebony Horns 1990 - piano sol
The Philosophers Hand (1999)
Song from the Old Country (1979-89)
The Melodious Junkyard (2006)
Keyboard Studies 1 & 2 (1965)
Obres per a orgue
The Universal Bridge (2008)
Quartets de saxòfons
Chanting the Light of Foresight Saxophone Quartet (1987)
Potter, Keith (2000). Four Musical Minimalists: La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich, Philip Glass. Music in the Twentieth Century series. Cambridge, UK; New York City: Cambridge University Press.