S'anomena Territori Britànic d'Ultramar (British Overseas Territory, en anglès) la circumscripció controlada i sota sobirania del Regne Unit. Tanmateix, aquests territoris no formen part del Regne Unit com ho pot ser Gran Bretanya o Irlanda del Nord.
Cal distingir aquests territoris de les dependències de la Corona —Illes Anglonormandes (Jersei i Guernsey) i Illa de Man—, que tenen un estatus diferent pel que fa al Regne Unit. Tampoc s'han de confondre amb els regnes de la Commonwealth. Avui dia els territoris dependents no són administrats directament pel Regne Unit, sinó que tenen el seu propi govern que les administra, i el Regne Unit s'encarrega de la seua protecció, de les relacions exteriors i assumptes de negocis. Aquests territoris no tenen representació directe en el Parlament britànic i han estat rebutjades propostes per a incloure'ls com a part del Regne Unit. El rei Carles III és rei d'aquests territoris, com rei del Regne Unit, a diferència d'en els regnes de la Commonwealth on és reina d'aqueixos mateixos països (és el rei, per exemple, del Canadà o d'Austràlia).
Abans de l'1 de gener de 1983, els territoris es coneixien oficialment com a Colònies de la Corona. moment en què van ser rebatejats com a Territoris dependents britànics.[1] L'any 2002, el Parlament britànic va aprovar la Llei dels territoris britànics d'ultramar de 2002 que va introduir el nom actual de territoris britànics d'ultramar. Això va reclassificar els territoris dependents del Regne Unit com a territoris d'ultramar i, amb l'excepció d'aquelles persones connectades únicament amb les àrees de base sobirana a Xipre, va restaurar la plena ciutadania britànica als seus habitants.
Cada territori té un governador triat pel monarca del Regne Unit, que treballa com a representant del «Govern de Sa Majestat». Els governadors s'encarreguen i tenen el poder de la seguretat en el territori i de la representació entre el territori i el Govern Britànic; també dissolen la legislatura i actuen per a fer complir les lleis, depenent del nivell de poder solen ser més simbòlics o tenen major rellevància. Tots els governadors solen procedir del Regne Unit.
Abarca totes les terres al sud del paral·lel 60° S, entre el meridià 20° O i 80° O. Les reclama el Regne Unit però actualment estan sota la jurisdicció de les Nacions Unides
↑«Supporting the Overseas Territories» (en anglès). UK Government, 12-12-2012. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 8 novembre 2014]. «There are 14 Overseas Territories which retain a constitutional link with the UK. .... Most of the Territories are largely self-governing, each with its own constitution and its own government, which enacts local laws. Although the relationship is rooted in four centuries of shared history, the UK government's relationship with its Territories today is a modern one, based on mutual benefits and responsibilities. The foundations of this relationship are partnership, shared values and the right of the people of each territory to choose to freely choose whether to remain a British Overseas Territory or to seek an alternative future.»
.svg)
