En geometria, el Teorema de de Gua (pel matemà tic francès Jean Paul de Gua de Malves) és una analogia tridimensional del teorema de Pità gores.
En un tetraedre amb un vèrtex amb tres angles rectes (vegeu figura), el quadrat de l'à rea de la cara oposada a aquest vèrtex és igual a la suma dels quadrats de les à rees de les altres tres cares.
Generalitzacions
El teorema de Pità gores i el teorema de de Gua són casos especials per a d'un teorema més general sobre n-sÃmplex amb un vèrtex amb angles rectes. Aquest teorema, al seu torn, és un cas especial d'un teorema encara més general que es pot expressar de la següent forma:[1]
Sigui un pla k-dimensional a , amb , i sigui un subconjunt compacte de . Per qualsevol subconjunt amb exactament k elements, sigui la projecció ortogonal de en l'espai vectorial generat de , on i és la base canònica de . Aleshores,
on és el volum k-dimensional de i la suma és sobre tots els subconjunts amb exactament k elements.
Aquest teorema és bà sicament la versió prehilbertiana del teorema de Pità gores aplicada al k-èsim producte vectorial extern d'un espai euclidià n-dimensional.
Història
Jean Paul de Gua de Malves (1713-1785) va publicar el teorema el 1783, però en la mateixa època es va publicar una versió més general pel matemà tic francès Charles de Tinseau d'Amondans (1746-1818). Això no obstant, el teorema era conegut per Descartes i per Johann Faulhaber.[2] Marc Antoine Parseval en va donar uns anys després la interpretació analÃtica amb la identitat de Parseval.
Referències
Enllaços externs