Teodoro González de Zárate

Plantilla:Infotaula personaTeodoro González de Zárate
Biografia
Naixement9 novembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Puerto de Azáceta (Àlaba) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa Isabel Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Vitòria
14 abril 1931 – 3 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, emprenedor Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana Modifica el valor a Wikidata

Teodoro González de Zárate (Vitòria, ? - 31 de març de 1937) fou un polític del País Basc, que fou nomenat alcalde de Vitòria i fou executat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.[1][2][3][4]

Teodoro González formà part del Partit Republicà Autònom Alabès (PRA), d'Acció Republicana i, finalment, d'Izquierda Republicana. A les eleccions municipals de 1931 que donaren lloc a la proclamació de la Segona República Espanyola va ser escollit regidor però, després d'anul·lar-se els comicis a Vitòria, va tornar a presentar-se amb la Conjunció Republicano-Socialista per a les eleccions parcials de maig, on fou escollit novament amb divuit altres membres de la candidatura. Després va ser escollit alcalde, càrrec que va ocupar fins a 1934 en què va ser destituït pel govern cedista pels successos revolucionaris d'octubre. Fou reposat en el seu càrrec el 1936 amb la victòria del Front Popular a les eleccions generals, es va mantenir lleial al govern de la República al produir-se el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil.

Detingut després de l'ocupació de la ciutat per les tropes revoltades, va ser tret de la presó provincial d'Àlaba, traslladat en camió, confessat "enmig d'un estupor d'agonia" i executat per un grup de falangistes provinents de Sant Sebastià al costat d'uns altres quinze detinguts al port d'Azazeta, a la vora de la carretera que condueix de Vitòria a Estella. Les execucions van ser ordenades personalment pel general Emilio Mola. Dins dels afusellaments al País Basc durant la guerra, és considerat el que més impacte va produir en la població.[5]

Referències

  1. ↑ Egaña, Iñaki. Quién es quién en la historia del país de los vascos. Txalaparta, 2005, p. 220. ISBN 9788481363999. 
  2. ↑ Egaña, Iñaki. Los crímenes de Franco en Euskal Herria, 1936-1940. Txalaparta, 2009, p. 132-133. ISBN 9788481365597. 
  3. ↑ Rivera Blanco, Antonio. Historia de Álava. 17. Ediciones Nerea, p. 584-586. ISBN 9788489569959. 
  4. ↑ de Pablo Contreras, Santiago «El control político del Ayuntamiento de Vitoria durante la Segunda República». Cuadernos de Sección. Historia-Geografía, 15, 1990. Arxivat de l'original el 2016-03-04. Pàgines 256-259, 263, 268 [Consulta: 8 desembre 2012]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  5. ↑ 31 de marzo, día en defensa de la democracia, Javier Ugarte a El País, 31 de març de 2007, consultat el 13 d'agost de 2011.