Els Lignages de Outremer, l'anomenen Irene, i la fan neboda de Manuel I Comnè, emperador romà d'Orient. Les fonts més recents la nomenen Teodora, sense que se sàpiga l'origen d'aquesta denominació.[1] Les antigues genealogies fan d'ella una filla de Joan Ducas Comnè, duc de Xipre, i de Maria Taronita, però aquest parentiu faria d'ella una cunyada del rei Amalric I de Jerusalem i una tia del rei Balduí IV el Leprós, el que no és pas confirmat per les fonts contemporànies, i no hi ha actualment altra hipòtesi sobre els parents de Teodora.[2][3]
El seu oncle Manuel Comnè la va casar entre 1175 i 1177 a Bohemon III, príncep d'Antioquia, amb la finalitat de refermar els llaços entre l'Imperi Romà d'Orient i el principat d'Antioquia i de regular la qüestió del patriarcat d'Antioquia. Des de la creació del principat d'Antioquia, el patriarca d'Antioquia era un cristià llatí i Manuel desitjava el retorn i la instal·lació d'un patriarca ortodox. Alguns llaços ja existien entre els dos estats, perquè Manuel era casat amb Maria d'Antioquia, la germana de Bohemon.
L'emperador Manuel Comnè va morir el 1180 i Bohemon va considerar que la posició de la seva germana com a regent de l'imperi era suficient per a l'aliança romana d'Orient i va repudiar Teodora entre 1180 i 1183 i es va casar amb la seva amant, Sibil·la de Burzey, amb gran escàndol de l'església.[5] Teodora es va casar a continuació amb Gauthier de Béthune, fill del senyor de Bethsan.
