Teodor Pròdrom (en llatíTheodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del segle xii. Va agafar el nom d'Hilaró quan va entrar al monestir. Va tenir gran reputació al seu temps com erudit i filòsof i va rebre el malnom de Κυρός o κύριος (que té autoritat). Va escriure sobre molts temes com filosofia, gramàtica, teologia, història i astronomia, i en especial poesia.
Obres
Obres que es conserven:
Un poema sobre els amors de Rhodanthe i Dosicles en metre iàmbic, de no gaire qualitat, però que va tenir un imitador: Nicetes Eugenià.
Galeomyomachia, en vers iàmbic, sobre "la batalla dels ratolins i del gat", imitant la Batracomiomàquia.
Ἡ ἀπόδημος φιλία, un altre poema iàmbic.
Poema de més de 1000 línies en dos llibres dirigit a Manuel I Comnè (emperador 1143-1180), on es queixa de la misèria que ha de suportar a la vida del convent, mentre altres més ben situats es dediquen a la disbauxa. A l'inici i al final de cada llibre hi ha unes quaranta línies en grec antic, mentre les altres són escrites en grec medieval.
Ἀμάραντος, ἢ γέροντος ἔρωτες. Un diàleg en prosa.
Una invectiva contra la dita: ἡ πενίη σοφίην ἔλαχεν ("la pobresa empeny a la saviesa").