Tendrui, però, no entrava en el sector que hauria passat a formar part del terme municipal de Talarn, que només abraçava Gurp i Santa Engràcia.
Està situat a prop i a ponent de la ciutat de Tremp, dalt d'un pujolet on hi hagué el castell de Tendrui. El poble nasqué a redós del castell, al voltant d'un turonet que era coronat pel castell. L'església parroquial del poble, Sant Esteve de Tendrui, és romànica. És una de les parròquies agrupada a la de Tremp, i menada pels capellans residents a la rectoria de Tremp.
La disposició de les cases de Tendrui mostra clarament un traçat de poble clos, de manera que entre el castell i el poble constituïen un conjunt fortificat molt notable. El poble està disposat en cercle a l'entorn de l'església; tot i que les cases actuals són modernes, estan construïdes sobre els fonaments de les cases medievals, de manera que el poble no ha canviat de forma d'estar disposades les cases i els carrers. Darrere l'església es conserven traces del castell.
Al nord-est de la població hi ha la capella moderna de Santa Coloma, en ruïnes.
Etimologia
Segons Coromines,[2]Tendrui procedeix del llatí tener (tendre), amb el sufix toponímic ibèric -ui, abundant en els pobles pirinencs. Contraposa aquest poble amb Tercui que deriva d'un ètim preromà que significa aridesa o duresa. Sens dubte, tos dos topònims estan relacionats, per oposició semàntica, ja que les dues idees descriuen la qualitat de la terra d'aquesta dos pobles, tots dos amb el mateix sufix i propers, però oposats pel rendiment de la terra.
Història
L'origen del poble, doncs, és el mateix castell. En el fogatjament del 1553, Tendrui és esmentat amb 9 focs (uns 45 habitants). El 1718 hi consten 28 persones, a mitjan segle xix es té notícia de 15 cases habitades i 54 habitants, i actualment té 7 habitants, cosa que significa una lleugera recuperació, atès que a darreries dels vuitanta del segle xx se sap que era despoblat.
Entre 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el febrer del 1847 tingué ajuntament propi, però no el pogué mantenir en no tenir 30 veïns (caps de família), i s'hagué d'agregar a Gurp.
Pascual Madoz publicava el 1845 el seu Diccionario geográfico...[3] Referit a Tendrui, en aquesta obra es diu que és un lloc agregat a l'ajuntament de Gurp, situat en un turonet envoltat d'altres de més alts i circuit per un barranc. És en un lloc poc ventilat, però sa. El poble tenia 15 cases, dues fonts, vestigis d'una torre o castell, i església parroquial. Té una masia, anomenada la Torre de la Marquesa, i mines de guix. El terreny del terme és desigual, aspre i trencat, i hi ha alguns horts en el barranc que circueix el poble. Hi ha roures, alzines, oliveres i arbres fruiters. S'hi produeix blat, sègol, ordi, civada, espelta, vi, oli i fruites. Hi ha ovelles i cabres, i cacera de llebres, perdius, conills i de vegades llops. Hi ha un trull, o molí d'oli. Consten a Tendrui 10 veïns (caps de família) i 65 ànimes (habitants).
↑COROMINES, Joan. "Tendrui i Tercui". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
