La temporada 2019-2020 de l'Atlètic Balears va ser la 78ª temporada del club d'ençà de la fusió i la 100ª de la història del club d'ençà de la fundació del Balears FC, l'any del centenari. El club competí a Segona Divisió B, després que la temporada anterior no hagués assolit l'ascens a Segona A tot i haver acabat campió del seu grup. Després de nou temporades inclòs dins el grup 3 d'aquesta divisió, aquest any fou inclòs al grup 1. Després d'una temporada marcada per la pandèmia per COVID-19, el club va reeditar el liderat, però per segon any consecutiu no va reeixir en l'ascens. A més, va participar en la Copa del Rei, per 30ª vegada a la història, tot i que no va passar de la primera ronda. També va ser la temporada en què el club va tornar a l'Estadi Balear, clausurat l'estiu de 2013, després de sis temporades a Son Malferit i altres camps.
Esdeveniments
Pretemporada
La temporada anterior, després d'una gran campanya, el club va acabar líder del grup, però no va poder assolir l'ascens a Segona A, de manera que l'estiu de 2019 hi hagué incerteses respecte els homes més importants del club, tant del tècnic Manix Mandiola com dels principals jugadors. Mentre que la renovació de Mandiola, considerat el principal motiu de la bona campanya, arribà a bon port, no fou tant així amb els jugadors clau de la temporada anterior.
D'altra banda, ja hi havia la certesa que l'equip podria començar la temporada dins el renovat Estadi Balear, per bé que es preveia que les obres no haurien acabat i que es perllongarien al llarg de tota la temporada. No obstant això, el camp seria apte per disputar la competició i per acollir una quantitat raonable d'espectadors, malgrat les obres.[1]
A començament de juliol es va saber que l'equip competiria al grup 1 de la divisió, a diferència dels anys anteriors, que havia competit al grup 3. Aquest canvi comportà que, en comptes de viatjar per jugar contra equips valencians i principatins, viatjaria a Galícia i Madrid, a més d'un desplaçament a Las Palmas i un a Melilla (i dos a Eivissa). Aquesta notícia fou rebuda amb rebuig tant del club com dels aficionats, que jutjaven que el canvi de grup seria negatiu per l'equip.[2]
La pretemporada de l'equip no fou gens bona: l'equip patí quatre derrotes contra equips de nivell similar[4] i se'n va endur el Trofeu Nicolau Brondo als penals contra la UE Poblera, de tercera divisió.[5]
El 20 d'agost s'anuncià la baixa de llarga duració de Canario, jugador clau la temporada anterior i molt estimat i valorat per l'afició.[6] Finalment, la lesió s'allargaria i el gener el club li retiraria la fitxa fins a final de temporada i el renovaria una temporada, esperant que es pogués incorporar la temporada següent.[7]
Primera volta
La temporada començà el 25 d'agost amb un partit a Llangréu contra l'Unión Popular Langreo, que va acabar amb victòria per 0-1 del Balears. Una setmana més tard, dia primer de setembre, entre moltíssima d'expectació a la ciutat, es disputaria el primer partit a casa, contra el el filial de la UD Las Palmas, en la reinauguració (sense acte oficial) del nou Estadi Balear. El partit acabà amb victòria local gràcies a un gol d'Arturo Rodríguez, en el qual acudiren 2.741 persones, la màxima capacitat.[8]
El començament de l'equip fou un dels millors de la història del club. Després de perdre un partit a fora contra el Rayo Majadahonda, l'equip encadenà vuit victòries consecutives i se situà líder del grup a cinc punts del segon i deu del cinquè (que marca el límit del play-off).
Tot i les bones notícies en el pla esportiu, en l'institucional les coses es torceren. A mitjan setembre, l'Ajuntament paralitzà les obres de reforma de la resta de l'estadi tot al·legant que el club no havia procurat tota la documentació necessària per obtenir els permisos necessaris. S'esdevengué que, fins llavors, els permisos havien estat a silentio, i ara a Cort es volien assegurar que la normativa es complia, motiu pel qual aturaren les obres per revisar la documentació. No obstant això, els partits es continuaren de disputar a l'estadi sense problemes.[9] Els permisos generals no es renovaren, però es permeté d'acabar la pantalla acústica que protegia de la Via de Cintura i d'instal·lar unes grades supletòries provisionals que augmentaren la capacitat a entorn d'entorn de 3.200 espectadors.[10]
Després de dos empats contra els filials de l'Atlètic de Madrid i del Reial Madrid, l'equip agafà un ritme de victòries més pausat i alternà victòries i derrotes, sempre mantenint-se com a líder del grup.
El 17 de desembre l'equip viatjà Salamanca per disputar el partit corresponent a la primera ronda de la Copa del Rei contra l'Unionistas de Salamanca, que llavors era coer del grup 2 de la mateixa divisió. L'Àtlètic alineà un onze que combinavssa titulars i suplens habituals i no fou capaç de derrotar l'Unionistas.[11]
Arribat el mercat de fitxatges, el club prescindí de José Carlos Caballero Checa, Diego Cervero i José García. També donà de baixa Canario atès que la recuperació no avançava, però el renovà per la pròxima temporada fins al juny de 2021.[7] En el seu lloc contractà els serveis del defensa del RacingÓscar Gil, del davanter Dejan Lekić, que arribà lesionat, i anuncià el retorn del jove Samuel Shashoua, que havia estat lesionat i no havia debutat amb el Tenerife, el qual arribà amb el seu germà Armando Shashoua, tots dos migcampistes de joc ofensiu i elèctric.[12] La segona volta donà oportunitats al jove extrem Alberto Gil, que ocupà la posició de Jorge Ortiz, lesionat al començament de l'any.[13]
L'onze de març s'anuncià la suspensió de la competició per la pandèmia per coronavirus,[14] tres dies després de la derrota a casa contra la UE Eivissa, que tot i així deixava el club com a líder del grup.[15] Finalment, el sis de maig la Federació anuncià el final de la temporada i la celebració d'uns play-offs d'ascens amb els resultats vigents en la classificació, cosa que comportava la proclamació de l'Atlètic Balears com a campió de grup.[16]
Malgrat el liderat, l'equip perdé el primer partit del play-off, que hauria comportat l'ascens definitiu, contra el Cartagena després d'un 0-0 i derrota als penals.[17] En la repesca, s'enfrontà a la UE Cornellà, però caigué per 0-1 després d'un gol al minut 81. D'aquesta manera, el club acabà a les portes de l'ascens a Segona per segon any consecutiu.[18]
*: Aquests jugadors abandonaren el club durant el mercat d'hivern. Canario no abandonà el club, però fou donat de baixa atesa la duració de la lesió que patia.[7]
**: Aquests jugadors arribaren al club durant el mercat d'hivern
