Un teip és un grup o organització txetxena de caràcter tribal o familiar, que identifica els seus membres com a descendents d'avantpassats comuns i com a originàris d'una localització geogràfica concreta. S'han documentat uns 130 teips, encara que el seu nombre és difícil de determinar i algunes fonts manifesten que n'hi pot haver fins a 300. En la Txetxènia tradicional, la posició social ve definida per la pertinença al teip i al tukkhum (unió de teips). Hi ha teips originats per nouvinguts, en particular per àvars, kumyks, jueus, georgians, russos i turcs, encara que per a la jerarquia txetxena són teips impurs (su'lijn taipa).
Característiques i usos dels teips
La dinàmica social dels teips[1] està basada en el respecte al govern dels ancians i el compliment de lleis ancestrals. Alguns dels usos o característiques han evolucionat o han desaparegut, però en general es mantenen com a part de l'estructura social i són especialemt visibles en èpoques de conflicte.
Cada teip té un nom obtingut dels seus avantpassats.
Territori definit i una muntanya tradicional.
Elecció d'un cap.
Elecció d'un cap militar (bjachi, bjai) en cas de guerra.
Elecció d'un Consell d'Ancians qualificat.
Dret igualitàri per tot el Consell d'Ancians.
Dret a deposar els seus representants.
Representació de la dona pels seus parents masculins.
El teip disposa d'una torre, cova o construcció com a refugi propi.
Deure d'hospitalitat.
Estructura agrària comunal.
Revenja comuna per l'assassinat o insult d'un membre del teip.
Exogàmia incondicional.
Dret a l'adopció de membres externs.
El teip tenia festivitats específiques, duana i cementiri propis.
