És un dels més grans taurons costaners del món, i està estretament relacionat amb el tauró fosc, i el tauró camús. La seva aleta dorsal és triangular i molt alta. Aquest tauró té el musell arrodonit, que són més curts que el morro del tauró mitjà. Les seves dents superiors tenen en general les cúspides irregulars amb vores esmolades. La seva segona aleta dorsal i aleta anal són a prop de la mateixa altura. Les femelles poden arribar als 2/2.5 m, els mascles fins a 1,8 m. El seu color pot variar d'un blavós a un gris marró amb una de bronze, amb una superfície inferior blanc o groc pàl·lid. Els taurons grisos neden sols o es reuneixen en grups segregats pel sexe, que varien en grandària. El tauró gris es troba comunament en fons fangosos o sorrencs en aigües costaneres poc profundes com ara badies, estuaris, ports, o les desembocadures dels rius, però també neda en aigües més profundes (200 metres o més), així com zones d'intermareal. Els taurons grisos es troben en aigües tropicals i temperades de tot el món, a l'oest de l'Atlàntic, que van des de Massachusetts fins al Brasil. Els joves són comuns i abundants a la part baixa de la Badia de Chesapeake, i les zones de cria es troben en la Badia de Delaware a Carolina del Sud. Altres zones de cria inclouen boncuk Bay a Marmaris, i Muğla a Turquia.
Les femelles arriben als 2-2,5 m de longitud i els mascles als 2,5 m.[2]
Es podria aprofitar la carn, les aletes, el fetge i les mandíbules.
Els pescadors esportius en fan algunes captures.
Referències
↑En el Diccionari de l'IEC., a la veu TAURÓ, a més de les definicions correctes del tauró blanc i el tauró blau, es defineix el tauró gris com a Carcharhinus longimanus. Aquesta identificació és molt problemàtica, perquè de Carcharinus longimanus la localització segura més pròxima és l'illa de Madeira i no n'hi ha cap observació comprovada en el Mediterrani. El veritable tauró gris, Carcharinus plumbeus (a) i el suposat tauró gris, Carcharhinus longimanus (b). longimanus no n'hi ha cap. El nom de tauró gris, s'hauria de reservar per a Carcharhinus plumbeus, perquè la traducció correcta de plumbeus és ‘color de plom’, sinònim de gris, i perquè aquesta és l'única espècie de Carcharhinus de presència ben comprovada a la nostra mar.Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyanahttps://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
↑Nakaya, K., 1984. Carcharhinidae. p. 5-7. A H. Masuda, K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino (editors) Fishes of the Japanese Archipelago. Tokai Univ. Press, Tòquio (Japó).
↑Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, Argentina, 11: 1-15.
↑Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p.
↑Grove, J.S. i R.J. Lavenberg, 1997. The fishes of the Galápagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p.
Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
Nardo, G. D. 1827. Prodromus observationum et disquisitionum Adriaticae ichthyologiae. Giorn. Fisica Chimica Storia Nat. Med. Arti, Pavia Dec. II, v. 10: 22-40.
.svg){kind=icon}
