Les taules alfonsines[1][2] (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet)[3] és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.[4]
Frontispici de l'edició de 1545 de les Tabulae astronomicae
L'objectiu d'aquestes taules era proporcionar un esquema d'ús pràctic per calcular la posició del Sol, la Lluna i els planetes d'acord amb el sistema de Ptolemeu. La teoria de referència preveia moviments segons epicicles i els seus deferents, i els paràmetres per a cada cos celeste eren les dimensions relatives dels epicicles, el període de revolució sobre un epicicle, el de l'epicicle sobre el deferent i així successivament. Va ser molt útil per a la geografia, contribuint a la localització de coordenades terrestres basant-se en les coordenades celestes, i per a la navegació, ja que facilitaven l'orientació basant-se en el coneixement de les constel·lacions i situació dels astres.[5] Durant molt de temps, fins a l'arribada de les taules de Pere el Cerimoniós van ser la base de totes les efemèrides que es van publicar a la península Ibèrica.
La influència de les taules alfonsines va abastar tota Europa a través d'una revisió francesa de començaments del segle xiv, la utilització arribar fins i tot fins al Renaixement. De les taules alfonsines se'n han fet diverses edicions, tot i que la més apreciada és la que Paschasius Hamelius, professor del Collège de France a París, va publicar el 1545 i 1553.
↑Valdeón Baruque, Julio. Alfonso X el Sabio. La forja de la España moderna (en castellà). Ediciones Planeta. Madrid, 2003, p. 172-177. ISBN 978-84-8460-994-0.
