Fou campiona mundial el 1997 (a l'edat de 14 anys, 9 mesos i 10 dies, la persona més jove a guanyar un campionat mundial de patinatge artístic) i és la patinadora artística més jove a guanyar un or en els Jocs Olímpics d'Hivern.[2] Fou dues vegades campiona de la Final del Grand Prix (1997, 1998) i campiona nacional dels Estats Units el 1997.
Fins al 2019, va ser la patinadora soltera més jove a guanyar uns nacionals dels Estats Units i la més jove a convertir-se en campiona olímpica i mundial de la història del patinatge artístic. És la primera dona que va completar una combinació doble de triple bucle, el seu element de salt característic en la competició. A partir de 1997, Lipinski va tenir una rivalitat amb la seva companya patinadora Michelle Kwan, que va culminar quan Lipinski va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Nagano de 1998.
Malgrat el gran èxit que va aconseguir a molt curta edat va decidir retirar-se després d'acabar la seva participació en els Jocs de Nagano 1998. Va guanyar totes les competicions a les quals va participar durant la seva carrera professional i va ser la patinadora més jove a guanyar el Campionat del món de patinatge artístic professional.
Va actuar en espectacles en directe dom a professional abans de retirar-se del patinatge artístic el 2002. Lipinski, juntament amb el comentarista esportiu Terry Gannon i el seu company de patinatge artístic Johnny Weir, es van convertir en els principals comentaristes de patinatge artístic de la NBC el 2014. Actualment Lipinski fa de comentarista de televisió en esdeveniments de patinatge artístic sobre gel.
Biografia
Criada a Sugar land, Texas, va somiar amb l'or olímpic durant la major part de la seva vida. Als tres anys va començar a fer classes de patinatge sobre rodes i als nou anys va guanyar la medalla d'or del seu grup d'edat als campionats nacionals.[3]
El 1991 la seva família es va traslladar a Houston per poder-se centrar en l’esport de patinatge. Començaba els seus entrenaments a les 4 de la matinada i passava els estius amb entrenadors a Delaware on s'hi va traslladar amb la seva mare el 1993 per poder competir als més alt nivell. El 1994 es va convertir en la medallista d'or femenina més jove del Festival Olímpic.[3]
A finals de 1995, Lipinski i la seva mare es van traslladar als suburbis de Detroit on Richard Callaghan es va convertir en el seu entrenador. Sis setmanes més tard, competint a nivell sènior als campionats dels Estats Units, va quedar tercera.[3]
Als 13 anys, va cridar l’atenció internacional quan es va classificar per a la selecció dels Estats Units als campionats del món de 1996 on va ocupar la posició final 15è. als campionats del món el 1996. El 1997 es va tornar a classificar i va guanyar la primera posició. Aquella victòria la va convertir en la campiona del món més jove de la història del patinatge artístic.[4]
Jocs olímpics de 1998
En els Jocs Olímpics de 1998 a Nagano, Japó, Lipinski va guanyar la medalla d'or de patinatge artístic femení. Primer Lipinski va ser escollida per la medalla de plata darrere de Michelle Kwan qui va liderar el programa curt. Però en el programa llarg, Lipinski va guanyar els vots pel primer lloc de sis dels nou jutges i la va avançar per aconseguir la medalla d'or. Amb 15 anys i 255 dies, es va convertir en la guanyadora més jove en aconseguir el títol olímpic de patinatge artístic en la història dels Jocs d'Hivern , superant per dos mesos una distinció que feia 70 anys que tenia Sonja Henie.[4]
Etapa professional
Després dels jocs olímpics, Lipinski va decidir no participar en els campionats del món de 1998, i va anunciar que es convertiria en professional perquè la seva família pogués estar junta. Més tard aquell mes va guanyar la seva primera competició professional, Skate TV, amb una puntuació perfecta de 10.
Lipinski va patir lesions en la seva carrera professional, sobretot una lesió al maluc el 1998. Però va continuant fent una gira amb Stars on Ice durant varies temporades.[3]
Tècnica esportiva
Les influències del patinatge de Lipinski van ser Kristi Yamaguchi, Scott Hamilton i Christopher Bowman.[46] El seu estil de patinatge es va contrastar sovint amb el de Michelle Kwan. L'entrenador de Kwan, Frank Carroll, va qualificar l'estil de Lipinski de "meravellós", i va afegir que "estava tornant fàcil, saltant fàcil". L'escriptora Ellyn Kestnbaum va remarcar que en comparació amb les "expressions d'alegria més acuradament coreografiades" de Kwan, Lipinski mostrava "una alegria espontània i no conscient en el seu propi moviment que projectava un aire de confiança i domini de l'espai més gran".[5]
Carrera de radiodifusió i publicacions
Va participar en diferents programes de televisió, de tertúlia i un especial biogràfic de CBS. Va començar a comentar per la Universal Sports el 2010 i va començar a treballar per la NBC i la NBC Sports el 2011, on va comentar la majoria de les emissions de competicions internacionals de patinatge artístic. A diferència del que era habitual per als comentaristes de patinatge quan competia, ella treballava des dels estudis dels Estats Units en comptes de fer-ho en directe al lloc de la competició.[6]
Va fer equip amb el comentarista esportiu Terry Gannon i el patinador artístic Johnny Weir als Jocs Olímpics d'hivern de 2014 a Sotxi com el segon equip de comentaristes de patinatge artístic de la cadena per a les seves emissions diàries en directe. Inicialment, Lipinski va col·laborar amb Gannon en els esdeveniments femenins i Weir amb Gannon en els esdeveniments masculins. Després d'adonar-se que treballaven bé junts, van presentar la idea que els tres comentessin junts per a la NBC. El trio va generar les 10 millors audiències diürnes entre setmana de la història de la NBC. Segons el periodista Tom Weir, "tenien una harmonia còmica instantània, amb la seva xerrada informal i els seus aspectes humorístics que jugaven increïblement bé amb el teló de fons ferm i exigent del patinatge artístic". Després dels Jocs Olímpics, el trio va ser promogut per ser els principals comentaristes de patinatge artístic de la NBC. Lipinski, juntament amb Weir i Gannon, va ser analista als Jocs Olímpics d'hivern de 2018. També van acollir les cerimònies de clausura dels Jocs Olímpics de 2018, 2020 i 2022.[7]
Va publicar els llibres «Tara Lipinski: Triumph On Ice» i «Totally Tara: Tara Lipinksi – An Olympic Journey». Es va convertir en comentarista d'emissions de televisió de patinatge artístic el 2014.
El 2006 va ser incorporada al Saló de la fama del patinatge artístic dels Estats Units.[8]
