|
Tango dels cavalls
El tango dels cavalls, també conegut com a defensa mexicana o defensa Kevitz-Trajkovic, és una obertura d'escacs que comença amb les jugades:
- 1.d4 Cf6
- 2.c4 Cc6
Aquesta posició es pot assolir també per transposició, per exemple: 1. d4 Cc6, 2.c4 Cf6, o bé 1. c4 Cc6. 2.d4 Cf6
Història
L'obertura tingué el seu origen els anys 1920, quan va ser jugada en una partida entre el GM mexicà Carlos Torre (d'aquí el nom de "defensa mexicana")[1] i el mestre estatunidenc Alexander Kevitz (el "Kevitz" del nom "defensa Kevitz-Trajkovic"). Torre va usar-la per vèncer en una famosa partida el llavors Campió dels Estats Units Frank James Marshall en només set moviments.[2] Fou jugada posteriorment pel mestre iugoslau Mihailo Trajkovic[3][4] i pel Gran Mestre soviètic Anatoli Lútikov.[5][6][7][8]
Després de dècades d'obscuritat, l'obertura fou revitalitzada pel Mestre Internacional Georgi Orlov, qui en va publicar un article el 1992 i un llibre el 1998. Orlov va rebatejar l'obertura com a "Tango dels cavalls"[9]
Des de 1992, han fet servir l'obertura alguns forts Grans Mestres, com ara Victor Bologan, Joel Benjamin, Larry Christiansen, i Alex Yermolinsky.[10] Fins i tot, Yermolinsky la va provar contra Garri Kaspàrov.[11]
Idees principals
Tot i que és bastant poc comuna, el "Tango" té unes més profundes bases posicionals que d'altres obertures: les negres es desenvolupen ràpidament, tenen una flexible estructura de peons, i estan preparades per colpejar al centre amb 3...e5, o bé amb ...e6 i ...d5. L'obertura té algunes variants diferents, però és altament transposicional, i pot acabar transposant a l'índia de rei, la nimzoíndia, la bogoindia, la Txigorin, el sistema Ragozin, la catalana, i l'anglesa.
Continuacions possibles
3.Cf3
El moviment més comú, que evita 3...e5.[12] Les negres normalment contesten amb 3...e6, tot i que 3...d6, intentant una mena de defensa índia antiga, també seria possible.[12][13] Després de 3...e6, les blanques poden fer 4.Cc3 Ab4 (transposant a la Nimzoíndia);[14][15] 4.a3, quan les negres poden triar entre 4...d5 (assolint una mena de gambit de dama refusat o un sistema Ragozin),[16] o bé 4...d6 preparant 5...e5 o fins i tot 5...g6 ("duta a l'èxit per Bologan", segons Palliser), assolint una mena d'índia de rei;[17][18] o 4.g3, quan les negres poden transposar a l'obertura catalana amb 4...d5, recomanada per Palliser[19][20] o 4...Ab4+, preferida per Orlov, que transposa a una Nimzoíndia després de 5.Cc3, o a una Bogoíndia després de 5.Ad2 o 5.Cbd2.[19][21]
3.Cc3
Aquest és el segon moviment més popular per les blanques.[22] Després de la temàtica 3...e5, una possibilitat per les blanques és 4.Cf3, transposant a una obertura anglesa.[23] Palliser recomana 4...e4 !? com a resposta, mentre Orlov prefereix 4...exd4 5.Cxd4 Ab4.[23][24] En canvi, la línia principal és 4.d5 Ce7.[25] Ara la partida hauria de continuar a la manera "Tango", per exemple amb 5.Cf3 Cg6, o bé transposar a la defensa índia de rei amb, per exemple, 5.Cf3 d6 6.e4 (6.Ag5!?) g6 7.Ae2 Ag7 8.0-0 0-0, assolint la línia principal de l'índia de rei per transposició.[26]
Una altra idea interessant però relativament inexplorada és 3...e6, permetent que les blanques facin 4.e4 (altres moviments com ara 4.d5, 4.Ag5, 4.a3, 4.f3, i 4.Cf3 també són possibles), a la qual les negres seguirien amb 4...d5. A partir d'aquesta posició, les possibilitats principals són 5.e5 (la línia principal), 5.exd5, 5.cxd5, i 5.Ag5. Aquestes possibilitats també es poden assolir via transposició a partir de la variant Flohr-Mikenas de l'obertura anglesa (1.c4 Cf6 2.Cc3 e6 3.e4), tot i que si les negres volen jugar així, l'orde de jugades òptim és 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 Cc6.
3.d5
| a | b | c | d | e | f | g | h | | | 8 | | 8 | | 7 | 7 | | 6 | 6 | | 5 | 5 | | 4 | 4 | | 3 | 3 | | 2 | 2 | | 1 | 1 | | a | b | c | d | e | f | g | h | |
Elburg-Simmelink, correspondència 1999, posició després de 11.Cf3
| a | b | c | d | e | f | g | h | | | 8 | | 8 | | 7 | 7 | | 6 | 6 | | 5 | 5 | | 4 | 4 | | 3 | 3 | | 2 | 2 | | 1 | 1 | | a | b | c | d | e | f | g | h | |
Elburg-Simmelink, correspondència 1999, posició després de 13.Cbxd2
Aquest ambiciós moviment és jugable, però es veu molt rarament.[27] Les negres normalment responen 3...Ce5. Llavors, després de 4.e4 (convidant a 4...Nxe4?? 5.Dd4 guanyant un cavall), les negres contraataquen al centre amb 4...Cg6 5.f4 e5 com a la partida originària de la línia, Sämisch-Torre, Moscou 1925.[1] De tota manera, Orlov considera inferiors els quart i cinquè moviments de Torre.[28] Tant ell com Palliser recomanen, en canvi, 4...e6,[28][29] després de la qual el joc es torna extremadament agut. Per exemple, Elburg-Simmelink, correspondència 1999 continuà 5.f4 Cg6 6.Ad3 exd5 7.e5?! Ce4 8.cxd5 Dh4+ 9.g3 Ab4+! 10.Ad2? (és millor 10.Cc3! Cxc3! 11.bxc3 Axc3+ 12.Ad2 Axd2+ 13.Dxd2 De7 14.Cf3 d6 15.Ab5+! Rf8 16.Dc3 amb algunes possibilitats pràctiques pel peó sacrificat).[30] Cxg3 11.Cf3 (vegeu el diagrama de l'esquerra) Cxf4! 12.Af1! (12.Cxh4?? Cxd3#!; 12.Axb4? Cxd3+ 13.Dxd3 Dxb4+ és sense esperança per les blanques.[31] Axd2+ 13.Cbxd2 (vegeu el diagrama de la dreta; 13.Dxd2? Cxf1+ 14.Cxh4 Cxd2 és guanyador per les negres.) Dh3! 14.Tg1 (les blanques no poden capturar cap de les dues peces penjades de les negres: 14.Axh3 Cd3#; 14.hxg3 Dxg3#. Tampoc 14.Cg5 Dg2! és millor en absolut.) Cxf1 deixà les negres amb dos peons d'avantatge.[32]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 ,«Fridrich Sämisch vs Carlos Torre-Repeto, Baden-Baden 1925» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ «Partida Frank James Marshall vs Carlos Torre-Repetto, Baden-Baden, 1925» (en anglès). chessgames.com.
- ↑ Palliser, p. 10.
- ↑ Walter Korn, Modern Chess Openings (9a ed. 1957), Pitman, p. 234 (citant una partida de Trajkovic de 1952).
- ↑ Walter Korn, Modern Chess Openings (12a ed. 1982), David McKay, p. 310. ISBN 0-679-13500-6
- ↑ «Czerniak-Lútikov, IBM B 1968» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ «Trapl-Lútikov, Campionat de les Forces Armades de Varsòvia, 1969» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ «Uhlmann-Lútikov, Sarajevo 1969» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ Ell mateix explicava que, "aquesta obertura sense nom ha defallit, sense pràcticament haver ni estat mencionada mai. Jo aspiro a canviar això tot destacant-la amb un nom atractiu. Com ara el tango dels cavalls!" Orlov 1992, p. 2.
- ↑ Palliser, pp. 7, 10.
- ↑ «Garry Kasparov vs Alex Yermolinsky, Olimpíada d'Erevan, 1996» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ 12,0 12,1 Palliser, p. 82.
- ↑ Orlov 1998, pp. 53-54.
- ↑ Palliser, p. 92.
- ↑ Orlov 1998, p. 80.
- ↑ Orlov 1998, p. 118.
- ↑ Palliser, p. 176.
- ↑ Orlov 1998, pp. 115-18.
- ↑ 19,0 19,1 Palliser, p. 159.
- ↑ Orlov 1998, pp. 59-60.
- ↑ Orlov 1998, pp. 60-61, 80.
- ↑ Orlov 1998, p. 26.
- ↑ 23,0 23,1 Palliser, p. 76.
- ↑ Orlov 1998, p. 27.
- ↑ Orlov 1998, p. 28.
- ↑ Orlov 1998, pp. 34-35.
- ↑ Palliser, p. 55.
- ↑ 28,0 28,1 Orlov 1998, p. 8.
- ↑ Palliser, p. 66.
- ↑ Palliser, p. 69.
- ↑ Orlov 1998, p. 11.
- ↑ Palliser, p. 70.
Bibliografia
|
|
