Tanaro

Plantilla:Infotaula indretTanaro
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPiemont (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMonte Sacarello
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Alessandria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPo
Map
 44° 07′ 26″ N, 7° 48′ 53″ E / 44.1238°N,7.8148°E / 44.1238; 7.8148
45° 00′ 24″ N, 8° 46′ 06″ E / 45.0066°N,8.7684°E / 45.0066; 8.7684
Afluents
Stura di Demonte, Riu Bormida, Pesio (en) Tradueix, Belbo (en) Tradueix, Ellero (en) Tradueix, Armella (en) Tradueix, Borbore (en) Tradueix, Canale Carlo Alberto (it) Tradueix, Corsaglia (en) Tradueix, Versa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Po Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió276 (longitud) km
TravessaItàlia
Superfície de conca hidrogràfica8.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal116,1 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Tanaro és un riu del nord-oest d'Itàlia, afluent del riu Po. Neix als Alps Lígurs, prop de la frontera francesa, i és l'afluent més important del marge dret del Po en termes de llargària (276 km) i de mida de la conca de drenatge (8324 km²), que és parcialment alpina i també parcialment recull les aigües que venen dels Apenins.[1][2]

El seu nom antic era Tanarus, un nom molt poc mencionat pels autors llatins, excepte per Plini el Vell, tot i la seva importància.[3]

Afluents

Els principals són el Stura di Demonte per l'esquerra i el Bormida i Belbo per la dreta.

Curs

Passa per les poblacions de Ceva, Alba, Asti i Alessandria, abans de confluir amb el Po a prop de Bassignana.

Cabal

Amb grans variacions estacionals, el règim del riu és més típic dels Apenins que no pas dels Alps.[2][1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Tanaro». Treccani. [Consulta: 22 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Tanarus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 abril 2023].
  3. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 16