Tal·ló (historiador)

Plantilla:Infotaula personaTal·ló
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Samaria Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Un eclipsi solar té lloc quan la lluna està davant del sol de tal manera que durant uns minuts no arriba la llum del sol.[1]

Tal·ló o Thallus, fou un antic historiador que escrivia en grec koiné. Alguns estudiosos creuen que els seus escrits es poden interpretar com la referència més antiga sobre el Jesús històric, i argumenten que es van escriure uns vint anys després de la crucifixió de Jesús. Tal·ló va escriure una història de tres volums sobre el món mediterrani des d'abans de la Guerra de Troia fins a les 167 olimpíades, entre l'any 112 i el 109 aC. La major part de la seva obra va desaparèixer, però ho va fer després que Sext Juli Africà n'hagués copiat alguns fragments per la seva Història del món.[2][3][4]

Interpretació

Els fragments conservats de les seves obres són considerats rellevants pels historiadors cristians que consideren que confirmen l'existència del Jesús històric. Alguns creuen que Tal·ló es refereix a la foscor que cau sobre el món inspirat en els evangelis sinòptics en el moment de la mort de Jesús, explicada com un eclipsi. Tanmateix alguns consideren que això és impossible, ja que només un eclipsi lunar pot ocórrer durant la Pasqua, i els eclipsis lunars no són visibles al migdia perquè si la lluna està davant del sol està per sota de l'horitzó. I segons l'Evangeli segons Marc la mort de Jesús va ser a la sisena hora.[5][6] [7]

Richard Carrier afirma que "habitualment s'esmenta com un historiador anomenat Tal·ló, que va escriure poc després del 52 dC, va mencionar la crucifixió de Jesús i la foscor del migdia que l'envoltava, com si hagués eclipsat tot el món durant tres hores, i va intentar explicar-lo com un eclipsi solar ordinari. Però això no és una interpretació versemblant de l'evidència. Però encar més fort és interpretar que la cita directa del que va dir Tal·ló es refereix a Jesús".[8]

Els fragments de Tal·ló

  1. Hi ha fragments de tres llibres de Tal·ló, on fa un resum des de la guerra de Troia fins a les 167 olimpíades, el 109. (Eusebi de Cesarea, Crònica, I. K125.2)
  2. Castor i Tal·ló recorden esdeveniments sirians. (Eusebi de Cesarea, Africanus, PE X.10)
  3. Els fitxers de les competicions dels antics egipcis, els caldeus i els fenicis han de ser oberts, i els seus ciutadans han de ser cridats per fer-los arribar el coneixement que se'ls ha de proporcionar no només de l'egipci Manetón i el caldeu Beroso, sinó també del rei fenici de Tir Jerome i els seus seguidors, i de Ptolemeu Mendesiano, Menandre d'Efes, Demetrio el Phalerean, el rei Juba, Apión, Tal·ló, i el que confirmà o negà aquests homes, Josep el Jueu. (Tertulià, Apologeticum 19)
  4. En tot el món pressiona una foscor terrible, i les roques es van partir per un terratrèmol, i molts llocs a Judea i altres districtes van ser enderrocats. Tal·ló esmenta aquesta foscor d'un eclipsi de sol en el tercer llibre de les històries, i sense cap raó em sembla a mi. (Africanus, a Syncellus)
  5. Per Tal·ló també hom pot recordar Belus el governant d'Assíria i Cronos el Tità, afirmant que Belus va fer la guerra juntament amb els Titans contra Zeus i els déus selectes que estaven amb ell, ja que va assenayalar al respecte que: "i derrotat, va fugir a Ogygus Tartessus. Encara que en aquest moment aquesta regió era famosa com Akte, ara es diu Attica, i llavors va ser ocupada per Ogygus." (Teòfil, Ad Autolycum 3,29)
  6. Perquè segons la història de Tal·ló, ens trobem que Belsus va néixer 322 anys abans que la Guerra de Troia. (Lactantius, Institucions divines I,23)
  7. I així... Ni Diodoro el grec ni Tal·ló, ni Cassi Sever ni Cornelius Nepos, ni cap comentarista d'aquest tipus d'assumptes antics, va deixar escrit que Saturn fos res més que un home. (Tertulià, Apologètica 10).
  8. Per tant no només tots els poetes, sinó fins i tot els historiadors i els escriptors sobre assumptes antics, que han publicat per a la posteritat les seves obres fetes a Itàlia, estan d'acord que era un home: els grecs Diodorus i Tal·ló, i els llatins Nepos, Cassius i Varro. (Lactantius Div. Int. I.13).
  9. Tots els escriptors sobre la història antiga de Grècia i Roma ens indiquen que Saturn, el primer d'aquest tipus, va ser un home: Nepos ho coneix, i Cassius a la seva història, i també Tal·ló i Diodorus ho diuen. (Minucius Felix 21)
  10. Pel que fa als fets anteriors a les Olimpíades, cal considerar el que els antics historiadors van calcualar: durant el mandat d'Ogyus hi va haver la primera gran inundació a l'Attica, mentre Foroneo governava els argius, tal com recorda Acusilao, fins al moment de la primera gran Olimpíada, el punt des del qual els grecs tenen en compte per a ser precisos, fa 1020 anys, la qual cosa concorda amb els esmentants anteriorment i els que s'enumeren en ordre. Per als escriptors de la història d'Atenes, Helánico i Filócoro (que va escriure Atthis), i escriptors sobre assumptes de Sñiria, com Castor i Tal·ló, i escriptors dels assumptes mundials, Diodor (que va escriure la Biblioteca) i Alexander Polyhistor, i alguns dels nostres contemporanis encara registren aquests esdeveniments amb més precisió que tots els historiadors de l'Attic. (Africà, a Eusebi PE X.10)
  11. Així que cal saber això: de tots aquells d'entre nosaltres, els jueus resulten ser més antics que molts: Per exemple Moisès (...) com és clar per a nosaltres en les històries dels grecs. (...) Perquè en els temps de Ogygus i Inachus (...) graven Moisès (...) el mateix passa amb Polemó en el seu llibre de la història dels grecs, i Apión (...) i Ptolemeu la Mendesiano, que va escriure una història d'Egipte; tots aquests homes estan d'acord. I els escriptors de la història d'Atenes, Helànic i Filócoro (que va escriure Attis), Castor i Tal·ló i Alexander Polyhistor, i també els més savis dels homes, Filó i Josep (...) Tots aquests homes esmenten Moisès, com ho fan els més vells i antics originals dels Jueus. (Justin, Cohortatio 9)
  12. 41 reis assiris van governar el regne dels àrabs, que també va governar des de l'any (...) del món fins a l'any (...) del món, suportant tots els (...) anys des del primer d'ells, Belus, fins al rei 41, Macoscolerus, el fill de Sardanapallus, com la majoria dels historiadors estan d'acord en assenyalar, incloent Polibio, Diodoro, Cephalion, Castor, Tal·ló i d'altres. (Syncellus)
  13. Després dels 70 anys de captivitat, Cir, rei dels perses en el primer any de la 55a Olimpíada, tal com trobem a la Biblioteca de Diodoro i les històries de Tal·ló i Castor, i també en les obres de Polibi i Flegont, i també en altres persones que escrigueren sobre les Olimpíades: estan tots d'acord sobre la data. (Africà, a Eusebi PE X.10)
  14. Aquests homes més savis, Tal·ló, Castor [259 F 11], i Polibi [254 F 4] (...) i entre d'altres, Heròdot (...) i el savi Teòfil, tots registren la cronologia del regnat de Cresus. (Joan Malalas VI).

En parlen

A Tal·ló se'l cita de vegades per a donar detalls sobre la història de Síria i Assíria. Eusebi de Cesarea esmenta la seva obra en una llista de fonts, parlant "dels tres llibres de Tal·ló, en el qual es recullen esdeveniments breument des de la caiguda de Ilion a la 167 olimpíada".[9] No obstant això, el text es conserva en una traducció armènia on molts dels números es veuen malament. La caiguda de Troia és el 1184 aC, però els autors, Petermann i Karst, ressalten que la data final de l'Olimpíada 167 fou el 109 aC, el que es contradiu amb George Syncellus, que cita Juli Africà, i suggereix que la data final hauria de dir "217 olimpíada" reinterpretant un caràcter armeni.

Els primers cristians citaren Tal·ló. S'esmenta per primera vegada al voltant de l'any 180 al fragment 3,24 de l'obra Ad Autolycum del bisbe Teòfil d'Antioquia. Diu que "Tal·ló fa esment de Belus, rei d'Assíria, i Cronos de Tità, i diu que Belus, amb els Titans, van fer la guerra contra Zeus i els seus companys, que s'anomenen déus. Ell va dir, a més, que Gygus va ser ferit i va fugir a Tartessus. En aquest moment Gygus governava aquest país, que llavors es deia Acte, però ara es diu Attica. I pensem que no cal explicar d'on els altres països i ciutats deriven els seus noms, especialment a vostès que estan familiaritzats amb la història". Probablement Gygus és un error perquè tindria sentit que digués Ogygus, associat amb els historiadors d'Attica.

L'historiador bizantí cristià del segle IX George Syncellus cita l'historiador cristià del segle iii Sext Juli Africà, que al seu torn va citar a Tal·ló sobre la foscor després de la crucifixió de Jesús de Natzaret, indicant que "Tal·ló al tercer llibre de la seva història parla d'aquesta foscor d'un eclipsi de sol, però al meu entendre s'equivoca". Africà després assenyala que "un eclipsi no pot passar a la Pasqua, quan la lluna és plena, i per tant, diametralment oposada al sol". No hi ha manera de comprovar la cita, ja que totes les obres d'Africà s'han perdut.[10]

Notes

  1. ↑ Astronomy: The Solar System and Beyond by Michael A. Seeds, Dana Backman, 2009 ISBN 0-495-56203-3 page 34
  2. ↑ Robert E. Van Voorst, Jesus outside the New Testament, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2000. pp 19–20 Google Link
  3. ↑ Africanus, in Syncellus
  4. ↑ Benjamin Garstad, "Theophilus of Antioch, Pseudo-Justin and Thallus' treatment of Moses" Studia Patristica XXXVI, 207 f.
  5. ↑ A. J. Levine, D. C. Allison & J. D. Crossan, The historical Jesus in context, Volume 12, Princeton University Press, 2006. p 405 Google Link
  6. ↑ Catherine M. Murphy, The Historical Jesus For Dummies, Publisher For Dummies, 2007. pp 75–76
  7. ↑ Robert E. Van Voorst, Jesus outside the New Testament, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2000. pp 19–20
  8. ↑ Carrier, Richard. «Thallus and the Darkness at Christ's Death». Journal of Greco-Roman Christianity and Judaism, 2011-2012. [Consulta: 14 agost 2013].
  9. ↑ H. Petermann, col. 265; Karst, Eusebius Werke.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://rbedrosian.com/euseb14.htm