El talent (en grec antic τάλαντον) era una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg. Juli Pòl·lux diu que el talent àtic de plata era equivalent a 60 mines (plural minai), com que cada mina equivalia a 100 dracmes, eren 60 mines, i a 36.000 òbols, uns 25'86 quilos de plata, i s'usava com a unitat monetària.
El valor del talent depenia de l'època considerada, de l'indret geogràfic i de la matèria a pesar.[1][2]
Homer fa menció del talent a la Ilíada.[3][4] En aquella època hi tenia un valor força petit, ja que es considerava que equivalia a un dàric, entre 8,25 i 8,46 grams d'or. Al seu torn, el poeta Filemó el Vell diu que un talent equivalia a tres estàters d'or, uns 26 grams.
Com altres països, Grècia feia servir diferents talents per mesurar diverses classes de béns.[5] A Babilònia hi havia un talent per a l'or, un per la plata i un altre pels objectes diversos a mesurar. A Atenes era diferent el talent d'ús comercial del talent monetari, en una relació aproximada de 3 a 2, i fins i tot n'existien d'especials per a mercaderies pesades: es coneix un talent específic per la fusta (ξυλικὸν τάλαντον), usat a Alexandria.[6]
Referències
- ↑ Cesare Cantú. Historia universal: Documentos: cronología, geografía, arqueología. Imprenta y Librería de Gaspar, 1877, p. 649–.
- ↑ The theological works: containing his porta Mosis and English commentaries on Hosea, Joel, Micah and Malachi : With life and writings of the author by Leonard Twells, 1740, p. 743–.
- ↑ Liddell, Scott, Jones, Greek Lexicon, s.v. τάλαντον.
- ↑ Homer, The Iliad, Hom. Il. 23.750–1.
- ↑ Ridgeway, William (1892). The Origin of Metallic Currency and Weight Standards, Cambridge, p. 264.
- ↑ Smith, William (ed.). «Talentum». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
Viccionari
