El tagal o tagàlog és el nom d'una ètnia (els tagals) i un idioma; és una de les llengües austronèsies i és parlat per un terç de la població de les Filipines com a primera llengua i com a segon idioma per la major part de la resta de la població.[2] És el primer idioma de la regió IV filipina (Calabarzon i Mimaropa) i de Metro Manila. La seva forma estandarditzada s'anomena filipí o pilipino, és l'idioma nacional i una de les dues llengües oficials de les Filipines, l'altra llengua oficial és l'anglès.
El tagal es relaciona amb les altres llengües austronèsies, com el malai, el javanès i el hawaià.
El tagalog es diferencia dels seus central de Filipines pel tractament de la vocal protofilipinaschwa*ə. En la majoria de les llengües Bikol i Visayan, aquest so es va fusionar amb /u/ i [o]. En tagal, s'ha fusionat amb /i/. Per exemple, el protofilipí *dəkət (adherir, enganxar) és el tagalo dikít i Visayan & Bikol dukot.
El protofilipí *r, *j, i *z es va fusionar amb /d/ però és /l/ entre vocals. El protofilipí *ŋajan (nom) i *hajək (petó) es va convertir en tagalog ngalan i halík.
El protofilipí *R es va fusionar amb /ɡ/. *tubiR (aigua) i *zuRuʔ (sang) es va convertir en tagalog tubig i dugô.
Història
La paraula tagàlog deriva de tagailog, de tagà-, significa 'nadiu de' i ílog significa 'riu'. Així, significa 'habitant del riu'.
Se'n sap poc de la seva història, però d'acord amb lingüistes com els doctors David Zorc i Robert Blust, s'hauria originat al nord-est de Mindanao o est de Visayas.[4][5]
La primera inscripció en tagal és de l'any 900 de la nostra era, el primer llibre n'és la Doctrina cristiana de 1593. El poeta Francisco Baltazar (1788–1862) n'és l'escriptor antic més notable.
Tagàlog i filipí
El 1937, el tagal va ser escollit com a base de l'idioma nacional. El 1939 Manuel L. Quezon anomenà l'idioma Wikang Pambansâ ('idioma nacional').[6] Vint anys més tard es va canviar de nom oficial a pilipino. Aquest canvi no fou acceptat per les ètnies no tagals com els cebuans.[7]
El 1971, es revisà la decisió i passà a anomenar-se filipí en lloc de pilipino i això es va reflectir també en la constitució de 1987.
Els dialectes del nord i els centrals són la base de l'idioma nacional.
Al cens de Filipines del 2000, el parlen aproximadament 57,3 milions de filipins, el 96% de la població domèstica que va poder assistir a l'escola;[9] una mica més de 22 milions, o el 28% de la població total de Filipines,[10] el parlen com a llengua materna.
Les següents regions i províncies de les Filipines són majoritàriament de parla tagal (de nord a sud):
Palawan (Històricament, Palawan era una província que no parlava tagalo; a causa de les onades de migració creuada d'altres regions, ara el tagalog és una de les principals llengües parlades a Palawan juntament amb els grups lingüístics palawanic i visayan.)
Regió Bicol (Si bé les llengües bikol han estat tradicionalment les llengües majoritàries a les províncies següents, la forta influència i migració del tagalo ha donat lloc a la seva presència significativa en aquestes províncies i en moltes comunitats, ara el tagalo és la llengua majoritària.)
Maguindanao (Si bé el maguindanao ha estat tradicionalment la llengua majoritària de la província, el tagalog és ara la llengua principal de l'educació primària "llengua materna" a la província i és la llengua majoritària al centre regional de la ciutat de Cotabato, i és la lingua franca de Bangsamoro.)[11]
Metro Davao (Si bé el cebuano és la llengua majoritària de la regió, s'ha desenvolupat un fenomen lingüístic pel qual els residents locals han canviat al tagalo o han barrejat significativament termes i gramàtica tagalo a la seva parla cebuana, perquè les generacions més velles parlen tagalo als seus nens a les llars, i el cebuano es parla en els entorns quotidians, fent del tagalog la llengua franca secundària.)
També es troben parlants tagalog a altres parts de les Filipines i a través de la seva forma estandarditzada de filipí, la llengua serveix a la lingua franca nacional del país.
Fora de les Filipines
El tagalog serveix com a llengua comuna entre els filipins d'ultramar, encara que el seu ús a l'estranger normalment es limita a la comunicació entre els grups ètnics filipins. La major concentració de parlants tagalo fora de les Filipines es troba als Estats Units, on el 2013, l'Oficina del Cens dels Estats Units va informar (basat en dades recollides el 2011) que era el quart idioma que no és llengua anglesa més parlat a casa amb gairebé 1,6 milions de parlants, darrere de l'espanyol, francès (incloent-hi patois, cajun, crioll) i el xinès (amb xifres). per al cantonès i el mandarí combinats). A les zones urbanes, el tagalo es va classificar com la tercera llengua no anglesa més parlada, per darrere de les varietats espanyoles i xineses, però per davant del francès.[12]
Un estudi basat en dades de l'Enquesta de consumidors americà de 2015 de l'Oficina del Cens dels Estats Units mostra que el tagalo és la llengua no anglesa més parlada després de l'espanyol als estats de Califòrnia, Nevada i Washington.[13]
El tagalog és un dels tres idiomes reconeguts a San Francisco, Califòrnia, juntament amb l'espanyol i el xinès, la qual cosa fa que tots els serveis essencials de la ciutat es comuniquin amb aquests idiomes juntament amb l'anglès.[14] Mentrestant, el tagalog i l'Ilocano (que es parla principalment al nord de Filipines) es troben entre les llengües no oficials de Hawaii que les seves oficines estatals i les entitats finançades per l'estat han de proporcionar oralment i per escrit traduccions als seus residents.[15][16] Les paperetes electorals a Nevada inclouen instruccions escrites en tagalog, que es van presentar per primera vegada a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020.[17]
Altres països amb concentracions significatives de filipins a l'estranger i parlants tagalog inclouen Aràbia Saudita amb 938.490, Canadà amb 676.775, Japó amb 313.588, Emirats Àrabs Units amb 541.593, Kuwait amb 187.067, i Malàisia amb 620.043.[18]
Fonologia
El tagal té 26 fonemes, dels quals 21 són consonants i 5 vocals (abans de la influència castellana i de l'idioma kapampangan només en tenia tres: a, i, u).[19] Cada síl·laba té com a mínim una consonant i una vocal,[20] i sol començar amb una consonant, excepte en els préstecs d'altres llengües com trak que ve de l'anglès truck, 'camió', o tsokolate que significa 'xocolata'.
Alfabet
Es fa servir l'alfabet llatí, però abans es feia servir l'abugida, o el sistema Baybayin, que pertanyien a la família bràmica.
Nombres
Els nombres (mga bilang) en tagal tenen dues formes. La primera forma és nadiua del tagal i l'altra és una versió tagalitzada dels nombres en castellà. Per exemple, referint-nos al nombre set, es pot traduir en tagal com pito' o syete'.
Nombre
Cardinal
Préstec del castellà (original en castellà)
Ordinal
1
isa
uno (uno)
una
2
dalawa
dos (dos)
pangalawa / ikalawa (o ikadalawa informalment)
3
tatlo
tres (tres)
pangatlo / ikatlo
4
apat
kwatro (cuatro)
pang-apat / ikaapat
5
lima
singko (cinco)
panlima / ikalima
6
anim
sais (seis)
pang-anim / ikaanim
7
pito
syete (siete)
pampito / ikapito
8
walo
otso (ocho)
pangwalo / ikawalo
9
siyam
nwebe (nueve)
pansiyam / ikasiyam
10
sampu
dyes (diez)
pansampu / ikasampu (o ikapu literàriament)
11
labing-isa
onse (once)
panlabing isa / pang-onse / ikalabing-isa
12
labindalawa
dose (doce)
panlabindalawa / pandose / ikalabindalawa
13
labintatlo
trese (trece)
panlabintatlo / pantrese / ikalabintatlo
14
labing-apat
katorse (catorce)
panlabing-apat / pangkatorse / ikalabing-apat
15
labinlima
kinse (quince)
panlabinlima / pangkinse / ikalabinlima
16
labing-anim
disisais (dieciséis)
panlabing-anim / pandyes-sais / ikalabing-anim
17
labimpito
disisyete (diecisiete)
panlabimpito / pandyes-syete / ikalabimpito
18
labingwalo
disiotso (dieciocho)
panlabingwalo / pandyes-otso / ikalabingwalo
19
labinsiyam
disinwebe (diecinueve)
panlabinsiyam / pandyes-nwebe / ikalabinsiyam
20
dalawampu
bente / beinte (veinte)
pandalawampu / ikadalawampu (o ikalawampu literàriament)
30
tatlumpu
trenta / treinta (treinta)
pantatlumpu / ikatatlumpu (o ikatlumpu literàriament)
40
apatnapu
kwarenta (cuarenta)
pang-apatnapu / ikaapatnapu
41
apatnapu't isa
kwarentayuno (cuarenta y uno)
pang-apatnapu't isa / ikaapatnapu't isa
50
limampu
singkwenta (cincuenta)
panlimampu / ikalimampu
60
animnapu
sisenta (sesenta)
pang-animnapu / ikaanimnapu
70
pitumpu
sitenta (setenta)
pampitumpu / ikapitumpu
80
walumpu
otsenta (ochenta)
pangwalumpu / ikawalumpu
90
siyamnapu
nobenta (noventa)
pansiyamnapu / ikasiyamnapu
100
(i)sandaan
syento (ciento)
pan(g)-(i)sandaan / ikasandaan (o ika-isandaan))
200
dalawandaan
dos syentos / syentoy dos (doscientos)
pandalawandaan / ikadalawandaan (o ikalawandaan))
300
tatlondaan
tres syentos / syentoy tres (trescientos)
pantatlong daan / ikatatlondaan
400
apat na raan
kwatro syentos / syentoy kwatro (cuatrocientos)
pang-apat na raan / ikaapat na raan
500
limandaan
singko syentos / syentoy singko (quinientos)
panlimandaán / ikalimandaán
600
anim na raan
sais syentos / syentoy sais (siescientos)
pang-anim na raan / ikaanim na raan
700
pitondaan
syete syentos / syentoy syete (sietecientos)
pampitondaan / ikapitondaan (o ikapitong raan)
800
walondaan
otso syentos / syentoy otso (ochocientos)
pangwalondaan / ikawalondaan (o ikawalong raan)
900
siyam na raan
nwebe syentos / syentoy nwebe (novecientos)
pansiyam na raan / ikasiyam na raan
1,000
(i)sanlibo
mil (mil)
2,000
dalawanlibo
dos mil (dos mil)
10,000
(i)san(g) laksa / sampung libo
dyes mil (diez mil)
100,000
(i)san(g) yuta / (i)sandaang libo
syento mil (ciento mil)
1,000,000
isang milyon
milyon (un millón)
2,000,000
dalawang milyon
dos milyon (dos millones)
10,000,000
sampung milyon
dyes milyon (diez millones)
100,000,000
(i)sandaang milyon
syento milyon (cien millones)
1,000,000,000
isang bilyon
bilyon (mil millones)
1,000,000,000,000
isang trilyon
trilyon (un billón)
Frases comunes
Pilipino[ˌpiːliˈpiːno]
Anglès: Ingglés[ʔɪŋˈɡlɛs]
Tagal: Tagalog[tɐˈɡaːloɡ]
Com et dius?: Anó ang pangalan ninyo? (plural) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan nɪnˈjo], Anó ang pangalan mo?(singular) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan mo]
Com estàs?: kumustá[kʊmʊsˈta]
Bon dia!: Magandáng umaga![mɐɡɐnˈdaŋ uˈmaːɡa]
Bona tarda, bona vesprada! (de les 13:00 a les 18:00): Magandáng hapon![mɐɡɐnˈdaŋ ˈhaːpon]
Adeu: paálam[pɐˈʔaːlam]
Si us plau: segons la naturalesa del verb pakí-[pɐˈki] o makí-[mɐˈki]
Gràcies: salamat[sɐˈlaːmat]
Proverbis
Ang hindî marunong lumingón sa pinanggalingan ay hindî makaráratíng sa paroroonan. (José Rizal) Qui no aprèn a mirar enrere d'on ve, mai aconseguirà saber cap a on va.
Ang hindî magmahál sa kanyang sariling wika ay mahigít pa sa hayop at malansang isdâ. (José Rizal) Qui no estima la seva pròpia llengua és pitjor que un animal i un peix podrit.
↑Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000.
↑ 3,03,1Lewis, M. P.; Simons, G. F.; Fennig, C. D. «Tagalog». Ethnologue: Languages of the World, 2014.
↑Zorc, David. 1977. The Bisayan Dialects of the Philippines: Subgrouping and Reconstruction. Pacific Linguistics C.44. Canberra: The Australian National University.
↑Blust, Robert. 1991. The Greater Central Philippines hypothesis. Oceanic Linguistics 30:73–129.