El format tabloide correspon a la meitat de les dimensions d'un periòdic tradicional. El seu format doblegat és de 41 cm x 29 cm aproximadament.[1]
Particularitats
El format va néixer a la Gran Bretanya. Per conveniència i cost de fabricació, nombrosos diaris tradicionals tals com The Independent i The Times, impresos originalment en gran format, han passat recentment al format tabloide.[2] Per distingir-se dels diaris anomenats populars, aquests últims prefereixen parlar d'edició «compacta».[3]
A França, el format tabloide ha estat molt de temps reservat als títols de la premsa gratuïta tals com Métro i 20 minutes.[4] Però nombrosos diaris han adoptat a poc a poc aquest format pràctic. És el cas de Charente libre, Libération, Havre Libre, La Montagne, Le Télégramme, La Nouvelle République du Centre Ouest, Paris-Normandie, La Voix du Nord i Nice-Matin.
Al Quebec, Le Journal de Montréal utilitza el format tabloide,[5] així com els diaris gratuïts i periòdics regionals.
A Bèlgica el diari La Libre Belgique utilitza igualment aquest format.[6]
El terme «tabloide» designa també els primers diaris que han utilitzat aquest format d'impressió, és a dir els diaris sensacionalistes (premsa del cor).[7]
Referències
↑«Format tabloide». Gráficas de Prensa Diaria. Arxivat de l'original el 2007-10-10. [Consulta: 16 juliol 2011].