T d'Orió

Infotaula objecte astronòmicT d'Orió
Tipusestrella variable, objecte estel·lar jove i estrella Herbig Ae/Be Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3IVeb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra407,8137 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,248 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,4521 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)0,594 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,136 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial51,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 35m 50.4484s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 31' 25.0766''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J05355043-0528349 (2MASS)
GCRV 3447 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
JP11 5770 (JP11)
JP11 5771 (JP11)
JP11 5769 (JP11)
UBV M 51748 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
UCAC2 29958680 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
uvby98 900010884 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
BD-05 1329 (Bonner Durchmusterung)
HBC 154 (Second catalog of emission-line stars of the Orion population)
TYC 4774-866-1 (catàleg Tycho-2)
[DRS2009] 17 (A multi-color optical survey of the Orion nebula cluster. I. The catalog (en) Tradueix)
[MGM2012] 1600 (The Spitzer Space Telescope survey of the Orion A and B molecular clouds. I. A census of dusty young stellar objects and a study of their mid-infrared variability (en) Tradueix)
WEB 5163 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 3017347673735214592 (Gaia Data Release 2)
T Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables) Modifica el valor a Wikidata

T d'Orió (T Orionis) és un sistema estel·lar a la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +11,25.[5] S'hi troba aproximadament a 1.500 anys llum del sistema solar.[6][7]

T d'Orió té tipus espectral A3 i és un estel Herbig Ae. Aquests són estels pre-seqüència principal que estan en fase de creixement, incorporant material de l'exterior. Són estels extremadament joves; T Orionis té una edat aproximada de 4 milions d'anys. Amb una incerta temperatura de 9.750 K —8.500 K[7] segons una altra font—, posseeix una massa 2,4 vegades major que la del Sol i és entre 50 i 83 vegades més lluminosa que aquest.[6] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 175 ± 14 km/s. La seua metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és semblant a la solar.

T d'Orió forma un sistema binari ampli amb una companya visualment a 7,7 segons d'arc. Al seu torn, la pròpia T d'Orió és una binària espectroscòpica, la duplicitat de la qual es coneix pel desplaçament Doppler de les seves línies espectrals. Les dues components d'aquesta binària són de tipus espectral A2.[8] D'altra banda, T Orionis és una variable Orió[5] les variacions de la qual de lluminositat són irregulars i eruptives.

Referències

  1. ↑ Christopher J. Corbally «The incidence of {lambda} Bootis stars via an extension of the MK spectral classification system to very young A-type stars». Astronomical Journal, 1998, pàg. 2530–2535. DOI: 10.1086/300613.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. ↑ Massimo Robberto «A multi-color optical survey of the Orion nebula cluster. I. The catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 23-07-2009, pàg. 261-277. DOI: 10.1088/0067-0049/183/2/261.
  4. ↑ «Kinematics of the Orion Nebula Cluster: velocity substructure and spectroscopic binaries» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2009, pàg. 1103–1118. DOI: 10.1088/0004-637X/697/2/1103.
  5. ↑ 5,0 5,1 V* T Ori - Variable Star of Orion Type (SIMBAD)
  6. ↑ 6,0 6,1 Alonso-Albi, T.; Fuente, A.; Bachiller, R.; Neri, R.; Planesas, P.; Testi, L.; Berné, O.; Joblin, C. «Circumstellar disks around Herbig Be stars». Astronomy and Astrophysics, 497, 1, 2009. pp. 117-136.
  7. ↑ 7,0 7,1 Montesinos, B.; Eiroa, C.; Mora, A.; Merín, B. «Parameters of Herbig Ae/Be and Vega-type stars». Astronomy and Astrophysics, 495, 3, 2009. pp. 901-917.
  8. ↑ Wheelwright, H. E.; Oudmaijer, R. D.; Goodwin, S. P. «The mass ratio and formation mechanisms of Herbig Ae/Be star binary systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 401, 2, 2010. pp. 1199-1218.