Una estació de la línia 1 en Avda. del MarExterior d'un troleibúsInterior d'un troleibús
El TRAM[1] (també conegut com a Transport Metropolità de la Plana o TRAM de la Plana, anteriorment TVRCas), és com es denomina el troleibús de trànsit ràpid que circula per la ciutat de Castelló.
L'empresa concessionària estarà subvencionada per la Generalitat Valenciana durant 15 anys en considerar que el negoci serà deficitari per 1,3 milions d'euros anuals.[2]
Descripció
El mecanisme de funcionament del troleibús es compon mitjançant un sistema de captació de tensió per doble trole, i un lector-guia, format per unes línies blanques pintades en l'asfalt i una càmera situada a la part alta del parabrisa del vehicle, que segueix aquestes marques.
Funcionament
El troleibús és conduït per un conductor des del seu interior, té completa preferència de pas en totes les interseccions regulades per semàfor, i una velocitat màxima de 75 km/h.
Projecte
El projecte s'ha dividit en diverses fases, i alhora, aquestes en trams, que inclouen la creació d'una calçada independent per al troleibús per aquelles avingudes per la qual circule, a més de la seua remodelació.
El primer tram acabat és el d'Universitat Jaume I - Parc Ribalta, que uneix l'Avinguda Sos Banyat amb el Passeig Morella i el Parc Ribalta, i que va entrar en funcionament el 25 de juny de 2008.
Des del 20 de desembre de 2014 està operativa la línia 1 al complet, que uneix la Universitat Jaume I amb el Grau.
Polèmica
Hi ha diversos aspectes controvertits destacables:
Economia. El pressupost final de les obres superarà els 100 milions d'euros, una inversió que pot considerar-se excessiva per a una connexió que uneix la ciutat de forma lineal. cal destacar que cada autobús costa aproximadament un milió d'euros (tres vegades més que un de convencional), i que el dèficit anual serà d'1,3 milions d'euros (pel que l'empresa concessionària estarà subvencionada amb diners públics).
Obres. S'han efectuat obres en les vies principals de la ciutat, deixant algunes d'elles inhabilitades per al tràfic convencional durant diversos mesos. Alguns comerços s'han vist obligats a tancar davant la impossibilitat que els clients arribaren. A més, les zones de càrrega i descàrrega i aparcaments en superfície han sigut suprimits.
Seguretat. El traçat del Tram ha augmentat les zones de desnivell en el centre de la ciutat, a més del perill que suposa el troleibús en carrers molt transitats.
Guiat. Al principi l'autobús funcionaria amb fibra òptica, fet que permetria ser autònom, és a dir, funcionar sense conductor. En l'actualitat l'autobús es guia per una sèrie de línies blanques pintades en el sòl però, com el sistema no és prou precís, és necessària la intervenció d'un conductor.
Trolebús i catenària. Els troleibusos estan pensats per a ciutats escarpades o muntanyenques, on l'electricitat és més efectiva que el dièsel a l'hora de pujar pujols. Per això, en una ciutat completament plana com Castelló de la Plana aquest mitjà de transport podria no ser el més adequat, tenint en compte l'anterior.
Ecologia. L'autobús es mou gràcies a l'energia elèctrica aportada per una catenària. No obstant això, en alguns trams de la ciutat és impossible instal·lar catenària, per la qual cosa utilitzaran bateries i un petit motor diésel.
Viabilitat. El flux de viatgers que es desplaçarà en el Tram serà similar al que ara es desplaça amb autobús, per la qual cosa es preveu que els desplaçaments amb cotxe continuen sent els mateixos. Una alternativa de menor cost i major eficiència consistiria a connectar l'UJI i el districte marítim amb una via reservada per al transport públic.
Uneix la Universitat Jaume I amb el Grau de Castelló per via reservada, havent sigut inaugurat el primer tram de la línia el 25 de juny de 2008 entre el recinte universitari i el parc Ribalta, i el restant fins al Grau de Castelló, el 20 de desembre de 2014.[3]
La freqüència d'aquesta línia és de 5 minuts (3 vehicles) en dies laborables i 15 minuts (1 vehicle) els caps de setmana.
