Tèages

Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
Apologia – Càrmides – Critó
Eutífron – Alcibíades I
Hípias major – Hípias menor
Ió – Laques – Lisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
Cràtil – Eutidem – Gòrgias
Menexen – Menó – Fedó
Protàgoras – El convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La República – Fedre
Parmènides – Teetet
Últims diàlegs:
Timeu – Crítias
El Sofista – El Polític
Fileb – Lleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
Clitofont – Epínomis - Eríxias
Demòdoc – Cartes – Hiparc
Minos – Rivals d'amor – Sísif
Alcibíades II – Tèages
Aquesta caixa:

    Tèages és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, amb Demòdoc, Sòcrates i Tèages. Existeix un debat sobre la seva autenticitat.[1] W. R. M. Lamb assenyala que arriba a aquesta conclusió a partir de la seva opinió que el treball és inferior i no socràtic, però reconeix que s'havia considerat universalment com a autèntic en l'antiguitat.[2]

    Tèages (125e8, 126a4) és citat per Nietzsche en La voluntat de poder (§ 958): "Al Tèages de Plató és escrit: "A cada un de nosaltres, ens agradaria ser l'amo sobre tots els humans, si és possible; i el millor de tot Déu. Aquesta actitud ha de tornar a existir". (trad. Walter Kaufmann.)

    Referències

    1. ↑ Richard Kraut, in The Cambridge Companion to Plato (Cambridge: Cambridge University Press, 1992), 35.
    2. ↑ Lamb, Introduction to the Theages, in Plato XII (Cambridge: Harvard University Press, 1927).

    Enllaços externs