En 1989 va aparèixer un gran ressorgiment del samba en el Brasil, però amb un nom més genèric i que incloïa a un major nombre de grups ritmes i fusions.
Un dels grups que van encapçalar aquest moviment va ser Só Pra Contrariar. Aquest grup està encapçalat per Alexandre Pires, vocalista, guitarrista i líder del grup, al qual hem d'afegir un tàndem de primers instrumentistes com Serginho Salles en la secció de tecles, Luisinho Vital al baix, Hamilton Faria al saxo, Fernando Pires a la bateria, i en la secció de percussió Juliano Pires, Luis Fernando, i Rogerio Viana.
La formació va aconseguir signar amb BMG internacional i entre les seves moltes col·laboracions cal destacar la de Gloria Estefan en la cançó Santo Santo,[3] una inspiració i qualitat llatina. Van tenir diversos àlbums durant els anys 90's però el cinquè disc que van tenir, llançat en 1997, va ajudar al fet que la banda guanyés el disc triple de diamants amb 3 milions de còpies venudes.
Van gravar el seu primer disc en castellà en 1998, amb 700.000 còpies venudes. Amb aquest disc van ser famosos gràcies a la cançó Cuando Acaba el Placer i amb aquest van guanyar diversos premis mundials. A l'any següent publiquen el segon àlbum en espanyol Juegos de Amor.
